Què és el temps? La mesura que hi ha entre el nostre naixement i la nostra mort?
Què vol dir viure el present?
Què vol dir pensar en el futur?
Existeix el temps?
Quin valor li donem al temps que dediquem a una cosa o una altra?
Per què de vegades el temps passa volant i de vegades sembla que quasi ni existeixi?
El temps és un bé?
“No tinc temps ...” diem molts cops, però quan el tenim, com el guardem? On el guardem? I amb el temps que tenim, què en fem? L’usem exclusivament per a nosaltres, o el compartim amb els altres? El que sí que podem veure, és que durant el nostre camí ens cal temps, però hem de ser capaços de saber distribuir-lo.
És el nostre temps. No és l'hora de la por ni la
soledat. No és el temps de la dispersió. No és moment de fer camins en solitari
No és l'instant de la pregunta sense sortida. És l'hora de la comunió. És el
temps de la veritat. És l'hora d'escoltar, acollir, construir... És
l'hora d'entre tots buscar i caminar. És ara quan ens hem de donar la
mà. És ara quan la por no té res a fer. És ara quan la nostra força és el diàleg.
És el temps dels qui creuen i esperen. És el temps pels qui es volen fer
nous. És el temps pels qui desitgen fer quelcom nou. És el temps per a que les
nostres mans toquin i acullin el món amb la il·lusió d'una esperança nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada