Hi ha circumstàncies en la vida que t’enfronten, de cop, amb l’autèntic sentit de les paraules. Situacions en què la veritat no es pot camuflar, tot el que és superficial s’ensorra i emergeix la realitat despullada. Tot i que espanta i potser fa mal pensar en la vida com un fet implacable, també té molt d’oportunitat. És l’ocasió de callar, de silenciar la xerrameca, de deixar d’abusar de versos desgastats i frases ràncies…per a reprendre la paraula sincera. Per a recordar que la vida no és un joc. Per a que quan tornis a pronunciar, amb delicadesa, tendres paraules…com és un “t’estimo”, ho puguis fer conscient de la bellesa, la profunditat, la promesa i el compromís que hi ha al darrere.
Un darrer apunt des de la fe. Diem que Jesús és la Paraula de Déu. Una
paraula que prescindeix de la falsedat i el buit. Una paraula viva i viscuda.
Doncs també des de la fe, i potser en minúscula, nosaltres podem ser paraula
d’aquest mateix Déu en aquest món. Una paraula d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada