RECORDEM...
Durant el confinament els carrers de la nostra ciutat estaven completament
aturats. La vida només existia dins de les cases i a les botigues d’aliments i
farmàcies. Ens trobàvem sols i, el que era pitjor, no podíem parlar amb els
nostres companys, no podíem ESCOLTAR com es trobaven, no podíem ESCOLTAR les
seves sensacions, el seu estat d’ànim.
Ens
faltava allò que tan bé se’ns dona als mediterranis: el tracte personal, els
petons i les abraçades, els somriures, el cara a cara.
Aprofitem ARA que estem junts a classe i ESCOLTEM ALS DEL NOSTRE VOLTANT!!!!!
Si
canvio la meva mirada, crec que puc comprendre i acollir els altres amb més
facilitat?
Ens
cal un canvi de mirada comunitària? Hem de fer les coses de manera diferent?
CUIDA'T
I CUIDA. MOLT BON CAP DE SETMANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada