Carta d’un alumne a la seva tutora:
Benvolguda
professora,
Sóc el
Joan. Ahir et vas reunir amb els meus pares per parlar de com havien anat les
notes aquest trimestre i ja sé que no han anat gaire bé. Jo m’esforço: a classe
treballo i estic atent, a casa sempre faig els deures. Però em costa molt
aprovar algunes assignatures.
En canvi,
la meva germana, que és un any més gran que jo, sovint treu excel·lents, tot i
que a casa, només fa que escoltar música, mirar la tele i sols estudia quan hi
ha exàmens. És molt injust! ¿No em mereixo aprovar pel fet de tenir bona
actitud i treballar?
Resposta de la tutora:
Hola Joan,
Sóc conscient que t’esforces i treballes. Valoro molt la teva
actitud i és per això que t’animo a seguir com fins ara. Si continues així,
veuràs que ets capaç d’aprovar per tu mateix. Com més costa d’aconseguir un
objectiu, més satisfacció et reporta.
D’altra banda, no et comparis amb els altres. Tu tens les
teves virtuts i la teva germana les seves. La justícia no compara les
qualitats, sinó drets i obligacions de cadascú. A vegades el món pot semblar
injust en molts aspectes, però som nosaltres que hem de contribuir a que sigui
just.
PREGUNTES PER AL DIÀLEG
1.-
Et compares amb els altres, especialment en el que et fa sentir inferior?
2.-
Cerques i treballes per a la justícia davant allò que consideres injust? Com?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada