Quan pensis que tot està perdut, que res
tornarà a ser com abans; quan no puguis més i et trobis en la més amarga
soledat; quan et vinguin al cap els més tristos pensaments i no trobis consol
en res ni en ningú: busca la flama que encén la teva vida i t’escalfa el cor.
Ets tu l’esperança, ets tu allò que importa, ets tu qui s’aixeca del pou més
profund.
No caiguis en la queixa, ni et planyis
més de tu. Engega el motor i tira endavant, a petites passes, a salts o de cop.
Aquells que t’estimin no s’ho pensaran, quan giris el rostre vindran al teu
costat.
Un dia vaig anar a veure l’àvia per les festes de Nadal. Ara feia dies
que no l’havia vist ni havíem parlat i en una d’aquestes em va fer aquesta
pregunta:
-Joana, quin és el Nadal que més t’ha agradat de tots
els que has viscut? És aquell en què vas rebre un regal molt esperat? O potser
aquell on vas menjar els plats més deliciosos?
Em va costar una bona estona contestar, però al final vaig
respondre-li:
-Per a mi, àvia, el millor Nadal és quan estem tots
junts, quan tothom ha pogut venir i hem pogut compartir aquell temps plegats.
De què serviria una taula ben parada amb els menjars més cars, la decoració més
bonica i abundant, l’arbre més ben guarnit i ple de llums si no hi són les
persones que estimes i amb qui vols celebrar-ho?
Ser auster és viure amb senzillesa donant importància a allò que
realment la té. Significa no preocupar-se tant per coses supèrflues i passatgeres
i valorar l’essència de la vida.
La felicitat a la vida no la troba qui més té sinó qui més aprecia i té
cura d’allò que és imprescindible.
La setmana passada, es va
publicar l'ùltim vídeo del cantant Pau Donés, líder de Jarabe de Palo.
Les imatges del videoclip ens mostren Pau
Donés passejant amb el gos per prats i boscos de la Vall d'Aran, a estones
badant o senzillament endormiscats amarats per la calidesa del sol de
primavera. "Misteriosamente hoy" va ser filmat al maig, unes
setmanes abans de la mort de Donés, el 9 de juny. A la descripció del
vídeo en Pau escriu: "… simplemente me gustaría hacer un video en el que
se me vea con mi perro Fideos, juntos paseando por la montaña, retozando sobre
la hierba, gozando del cielo infinito, del sol, de la naturaleza que nos rodea, disfrutando
del momento sin pensar en nada… simplemente eso, sin más, Fideos, yo y la
montaña…conseguir transmitir esa sensación me haría feliz..." (Vall
d'Aran, Lleida, Maig 2020)
Segons versa un cant, ‘on hi ha caritat, hi ha amor’. Però, què és la
caritat? Sovint confonem la caritat amb donar almoina. I no té res a veure. La
caritat és fer als altres el que ens
agradaria que ens fessin a nosaltres.
I doncs, com puc viure aquesta virtut?
·Consolant qui està trist,
·Escoltant l’altre, tot i que potser no em
vingui de gust,
·Oferint la meva ajuda, sense que me l’hagin de
demanar,
·Vetllant pels meus companys de classe,
especialment si els noto tristos o preocupats,
·Respectant el que em diguin els pares, tot i
que potser no em diguin el que a mi m’agradaria,
·Cedint aquell seient a una persona gran o a
una persona embarassada,
·Socorrent algú que s’ha fet mal...
Però tot això no tindria gaire sentit si en cada acte no hi posés el
cor, és a dir, si no veiés en l’altre algú a qui estimo, sense esperar que
aquest gest que faig obtingui una recompensa. Això és la caritat!
Al cap i a la fi, què no faríem per un germà?
L’OFRENA DELS PASTORS
QUAN VA NÉIXER JESÚS, MOLTS PASTORS ES VAN APROPAR I
LI VAN PORTAR REGALS. NO ERA IMPORTANT SI ELS REGALS EREN MOLT GRANS O MOLT
PETITS. EL MÉS IMPORTANT ERA QUE AQUELL NEN PETIT QUE HAVIA NASCUT ERA
IMPORTANT PER A ELLS...
L'Advent ens recorda que és
més important el SER que el fer. Acumular selfies, likes... pensar només
en nosaltres mateixos ens tanca... La generosistat ens aproparà als altres
i ens farà comprendre'ls millor. Aquest sí que és un regal de veritat!
I si pensar ens els altres ho fem d'amagat, sense que es vegi el nostre
protagonisme, per sorpresa, però amb tota la il·lusió del món?
RECORDEU AQUESTA SETMANA: És molt important que col·laborem en les campanyes de
solidaritat de la nostra escola. Si tots i totes posem el nostre granet de
sorra, podrem ajudar a més persones que avui ho necessiten. Si vols i pots, torna
a col·laborar. GRÀCIES!
Posa el teu granet de sorra per millorar la situació
dels del teu voltant.
L’estel
va ser un senyal que va guiar als savis d’Orient a trobar Jesús. A dia d’avui
necessitem senyals, signes, llum que ens orientin cap al bon
camí... El camí, però, l’hem de fer nosaltres. I nosaltres també
podem ser Llum que guia els altres.
Quines
persones, fets, personatges... ens poden ajudar a guiar la nostra vida? Com
nosaltres podem guiar els altres pel bon camí?
Si
tenim temps podem fer uns minuts d’interiorització,
reflexionant aquestes qüestions, escoltant la següent cançó...
Durant
aquestes setmanes descobrirem una figura del “nostre pessebre” que
anirem presentant i que ens ajudarà a ser una mica millors, a preparar el
nostre cor amb l’arribada del Nadal.
Avui
mirarem junts la primera figura del pessebre:
La
Mare de Déu és la dona de l’Advent i ens ensenya com
preparar-nos per al naixement del Fill de Déu. Avui volem
centrar-nos en tres aspectes de Maria que poden ajudar-nos a viure millor
aquest temps d’espera: l’alegria,
la humilitat i l’esperança.
Pots
aportar la teva solidaritat durant tota la setmana:
podreu
deixar les vostres donacions d’aliments dins dels carros de la compra que
trobareu a l’entrada de primària o a secretaria, aquest any més que mai CÀRITAS
ens necessita. I així ens ho recorden els alumnes de Servei Comunitari.
GRÀCIES, gràcies, tones de gràcies!
Avui
tens tot un dia per endavant. Un dia on viure noves sorpreses, emocions,
trobades... Un dia amb problemes, però amb moltes oportunitats. Un dia que pots
aprofitar per créixer, per ser més gran, més feliç, i fer feliç als altres. Un
dia que comença ara!
Les
mans, instrument fonamental del sentit del tacte, atreuen ara la teva atenció.
Considera tot el que arribes a fer i desfer amb elles, el bo i el que podria
ser millor.
Avui,
iniciem la campanya de recollida d’aliments, per això pensarem amb totes les
persones que podem ajudar si amb les teves mans ens fas arribar algun dels
aliments bàsics més necessaris. AQUEST ANY, MÉS QUE MAI!
Per
tal de facilitar-vos la participació a la Campanya de recollida d’aliments tot
respectant les mesures COVID, us recordem que trobareu uns carros de la compra
a les entrades de secretaria i la porta de la Matt perquè directament hi poseu
els aliments, sense tocar-ho ningú més.
Per
altra banda, els alumnes de primària i secundària podeu deixar els aliments vosaltres
mateixos dins del carro que trobareu a l’entrada del pavelló.
L'activitat
està dinamitzada pels alumnes de 3r d'ESO dins de Servei Comunitari.
Ha
estat un hit que s'ha sentit i s'ha ballat arreu del món. No és gens fàcil que
una cançó africana arribi a les llistes més escoltades del Spotify ni
a tenir prop de 2,8 M de visualitzacions a YouTube...
S'ha
convertit en un himne d'esperança dels cinc continents per a
unir les nostres forces i vèncer d'una vegada la pandèmia del
Coronavirus.
A
vegades, ens costa parlar de l'espiritualitat, també de la religió, però està
present a cada cultura, a cada civilització i a cada persona... Avui i
sempre visquem "amb esperança".
Ja
ens queden només tres setmanes per arribar a les vacances i
quatre per celebrar Nadal, el temps passa de pressa, oi?
Aquest
és un curs ben diferent dels altres: portem mascareta, no
podem sortir de la nostra localitat durant el cap de setmana, potser hem estat
confinats, ens hem trobat amb els professors/es i els companys/es per
videoconferència, etc., però podem fer moltes altres coses:
aprendre nous continguts, estar atents a les persones que ens envolten,
trobar manera de trobar-nos amb els amics i amigues, gaudir de les nostres
aficions... Al final podem veure el got (la vida) mig ple o
mig buit, no hem d'ignorar les dificultats, però no ens han
d'impedir veure i viure el que la vida ens ofereix, que sempre és molt. La
vida l'hem de viure amb il·lusió i esperança.
Nadal
ens porta un missatge molt important per
cadascú/una de nosaltres, que potser hem de descobrir des d'avui...
Aquests
dies us convidem a aprofundir què voleu que sigui el Nadal?
Com
el voleu viure? No només es tracta de pensar com el passarem, segurament serà
diferent, sinó de pensar com volem que sigui: alegre, seré, generós,
servicial...
Aquest
Nadal Déu ens convida a viure la vida com un regal, i si aquesta és un
regal, que en faràs d'ella?
“He
suspès”, vaig dir-me interiorment quan vaig lliurar el meu examen al professor.
Havia fet intents per aprendre’m la lliçó, per demostrar que ho entenia i ho
sabia, però a l’hora de la veritat, a cada pregunta que em feien, em veia
incapaç de respondre-la encertadament. Començava a justificar-me pensant que
havia dedicat prou temps a estudiar, fins al punt que quan em van confirmar el
resultat, em semblava que era injust, tot i tenir escrites les raons d’aquella
nota. Sabia que era dur entomar aquell fracàs. No només per a mi, sinó també
per haver de comunicar-ho a casa i saber de bon grat que els decebria...
En
algun moment o altre del nostre pas per l’escola, hem viscut alguna situació en
què no hem estat a l’alçada, que no hem superat la dificultat amb què ens hem
topat. Davant d’això, la nostra reacció ha de ser: “ho tornaré a intentar!
Identificaré les meves mancances, les reforçaré de valent i, al final, ho
aconseguiré.”
Les
caigudes són inevitables. El que sí és a les meves mans és l’actitud que adopto
per posar-hi remei. Aixeca’t!
A
molts ens passa que quan arribem a l’últim dia d’exàmens es barreja dins nostre
una sensació de neguit i d’alliberament a la vegada. D’una banda, sentim que el
pes de la responsabilitat ha anat minvant a mesura que retornem cada examen. Un
sentiment d’acompliment va calant. I de l’altra, veiem ja a tocar el final
d’aquests dies d’esforç intens, de nervis a l’estómac i de dormir malament i
menys que de costum i abaixem una mica la guàrdia. Això és perillós, tal com
anar guanyant per un gol l’equip rival però encara tenir prou temps per tal que
capgirin el marcador i puguis acabar perdent un partit que ja consideraves una
victòria.
En
aquest context té un paper decisiu l’entrenador, que sap animar els jugadors en
els moments més crucials, motivant-los en l’ara, mentre el partit encara és
viu. Són més de 80 minuts de joc a ple rendiment i el cansament i el deixar
d’exigir-se i relaxar-se són molt temptadors...
L’àrbitre
és el teu cap, que ha de seguir encoratjant-te per tirar endavant i donar el
millor de tu mateix a cada instant. El moment és ara! No defalleixis!
Us
imagineu viure en un món on tothom, fes el que fes, tingués per finalitat
treure’n algun profit? Seria un món molt interessat, egoista i trist. No es
valoraria la persona per si mateixa, sinó només el que m’aporta. No hi hauria
lloc per a l’amor, l’amistat, la justícia, la solidaritat... ja que només ens
preocuparíem de la seva utilitat i quins beneficis n’obtenim.
En
canvi, hi ha recompenses que ens ensenyen què és allò essencial per viure
plenament. A simple vista, aprovar uns exàmens ens pot fer feliços durant uns
dies, però no és aprovar el propòsit últim.
Demostrar que he entès el que m’han
explicat, aplicar el que m’han ensenyat i expressar bé el que he estudiat
indica que vaig madurant, que vaig avançant en el meu creixement personal i
vaig encarant les meves habilitats, coneixements i aptituds vers la professió
que més m’agrada i la que millor puc exercir com a servei als altres. T’ho has
plantejat mai així?
No
sé si recordes quan vas aconseguir mantenir-te dempeus i caminar per primera
vegada. Segurament no, ja que eres molt petita. Des dels meus ulls, m’enorgullia
veure’t tota alçada, després de temps arrossegant-te a quatre grapes. Però al
mateix temps em feia patir que perdessis l’equilibri, caiguessis i et fessis
mal.
Dins meu pensava: si pots caminar, podràs anar on vulguis sense que ningú
t’hagi d’agafar la mà, seràs més independent, dirigiràs les teves passes allà
on desitgis i arribar al teu destí serà un èxit.
T’has
fet gran i queda molt enrere aquest primer èxit de la teva infantesa. Hauràs
descobert que la vida et va posant reptes. Però no hi són per amargar-te, per
decebre’t o per fer-te agafar por, sinó per ajudar-te a créixer, per fer-te
avançar, per aprendre i, sobretot, per donar la teva millor versió de tu
mateix.
L’esforç
i la constància superen qualsevol barrera!
I
tu, en què t’esforces?
Valores el que has assolit quan t’ha suposat molt
d’esforç?
Els artistes veuen la vida des d’un angle especial,
des d’un cantó fonedís per a la major part de les persones.
Els artistes veuen les coses igual que els altres,
però tenen el do o l’habilitat de donar-los la volta i despullar-les de tot el
que és accessori per extreure’n l’essencial.
Poetes, dramaturgs, artistes plàstics, actors,
ballarins, músics, cineastes, interpreten la realitat per poder assimilar-la i
la retornen transformada, sublimada en forma d’emoció, que és el llenguatge que
no falla mai.
Quan
el meu fill era petit i el portava al pediatre, el primer que em preguntava el
doctor era: - Està content? Si el nen estava content no ens calia patir, no hi
havia mal que no es pogués guarir. L’autèntic mal comença quan una persona perd
l’alegria, la joia de viure, quan no troba goig enlloc i es torna eixuta i
esquerpa.
L’alegria
és una característica intrínseca en els humans perquè la podem manifestar a
través de la rialla, del somriure, amb paraules i amb tot el cos. L’autèntica
alegria, la que neix de l’interior, ens fa ser afables i propers, ens deixa
mostrar simpatia pels altres i ens permet manifestar afecte sense cap reserva.
Per
això sempre que puguis riu, abraça, canta, balla, salta i celebra, respira,
gaudeix plenament, perquè la màgia de l’alegria s’encomana i té el poder de neutralitzar
la tristor i l’enuig. L’alegria és un acte d’amor.
Quin
avorriment, no sé què fer, no em ve de gust llegir, fa massa calor o massa fred
per sortir, a la tele no fan res que valgui la pena... què podria fer? Pots fer
mil coses:
Dibuixa
el que veus per la finestra, retalla papers de colors, fes una caseta amb una
capsa de sabates, imagina éssers fantàstics amb les formes dels núvols, o amb
els dibuixos que fa el mosaic del terra.
Mira
les fotos dels teus avantpassats i posa’ls-hi nom, esbrina el parentiu que us
uneix, reconstrueix les seves vides. Fes un cóc seguint un tutorial, mira la
robeta de quan eres bebè. Inspira’t, treballa amb les mans, aprèn coses noves,
cus un botó, toca un instrument, posa nom a les flors, als bolets, als peixos,
a les aus... hi ha un món sencer ple d’experiències que t’estan esperant.
Tu
formes part d’aquest món. Sigues creatiu i viu-lo!!!!
“Sigues creatiu. Quan tot sembli perdut, utilitza la imaginació. En els
moments de crisi, només la creativitat és més important que el coneixement” (Albert Einstein)
Aquesta setmana la dedicarem a la
música, a l’art i a la creativitat.
Sabem que la música està feta de sons
que a base de repeticions, patrons i relacions entre ells donen lloc a
aquest art tan especial i intrínsec de l'ésser humà.
La música forma part de la humanitat
des dels nostres inicis, quan els nostres avantpassats pintaven a les
coves, ja fabricaven instruments per a gaudir del so amb flautes que daten fins
i tot de fa 42.000 d'anys.
La música ens estimula en molts sentits
i a través de tots els sentits, és per això que és present a totes les cultures
d'arreu del món i des del seu inici.
Avui
iniciem la setmana amb el fragment de "Perfect Symphony".
Escoltar i pensar què és per a cadascú
la música i després compartir-ho amb els companys.
Us proposem escoltar aquest videoclip sobre el sentit de
la resiliència. No és cap recepta, tu mateix i tu mateixa has de trobar què
vol dir en la teva vida sobreposar-se a les dificultats...
Escolta'l i mira com pots
afrontar les situacions de cada dia.
Presentem MAN, un retrat de la voracitat humana, sense límits, on la
justícia social i la lluita per preservar el nostre planeta han passat a la
història... COM PODEM CANVIAR AQUESTA ACTITUD?
Com caminem per la vida? Hem reflexionat mai sobre com és el nostre pas?
Contemplem el paisatge o no tenim temps? Volem anar davant o ens sentim còmodes
acompanyant als que van a la cua, a un ritme molt lent? Mirem endavant, o
sempre mirem enrere? Sé quants quilòmetres porto? Tinc ganes de compartir el
camí que he fet?
Mira't per uns segons, COM ESTÀS VIVINT
AQUESTS DIES, AQUESTES SETMANES PRÈVIES ALS EXÀMENS?
ANAR AL PAS: caminar a poc a poc.
CAMINAR COM UN ÀNEC: caminar de tort de tort i amb moviments laterals molt pronunciats.
CARREGAR-SE LES CAMES
A COLL: haver de posar-se a caminar
perquè no queda altre remei.
CUITAR CAMÍ: caminar més ràpidament.
FER VILA: passar pels carrers cèntrics de la població.
NO GUANYAR PER A
SABATES: haver de caminar molt.
TANCAR LA MARXA: ésser el darrer o dels darrers en una desfilada.
En el món actual són contínues les manifestacions d’intolerància. Segueixen
existint entre nosaltres intoleràncies de tota mena que alimenten l’odi i fins
i tot el vessament de sang entre les persones o comunitats. El 16 de novembre
de 1995, els Estats membres de la UNESCO (l’Agència de les Nacions Unides per
la Cultura i l’Educació) van aprovar la Declaració de Principis sobre la
Tolerància.
Cal que ens comprometem amb una tolerància activa que permeti als éssers
humans acceptar-se, respectar-se i viure en pau els uns amb els altres. Aquest
és un bon dia per començar a ser més tolerants!
A la reflexió d'avui podem veure un institut on hi ha diferents tipus de
joves. Aquells que tenen un físic diferent, o una afició diferent, o una
sensibilitat diferent... els insulten i els fan "bullying". Són
joves, però també infants, que ploren i pateixen. Tots contra la intolerància,
iguals però diferents!!!
Reflexionem sobre com podem treballar per fer present el respecte
i la tolerància.
Al principi sembla poca cosa. No saps si escoltar-la i si
l'escoltes, tampoc saps ben bé on et durà. L'animació The Story Of An Idea,
creada per Google, mostra com les petites idees, amb esforç, il·lusió i
tenacitat, es poden convertir en molt més del que esperàvem. I ens convida a,
malgrat les adversitats, creure-hi, cuidar-les, empènyer-les i fer-les realitat.
Molts de nosaltres hem vist notícies durant
el confinament. Els mitjans de comunicació ens han informat de les conseqüències del cessament de l'activitat humana: millora de la
qualitat de l'aire, aigües dels mars més netes... malauradament, també ha
portat un consum més elevat del plàstic.
L'aigua, els aliments,
l'aire, el clima... tots aquests elements que fan possible la nostra vida en el planeta són
producte de la naturalesa. No obstant això, l'acció humana suposa una de les
principals amenaces per a la seva supervivència.
És moment de revertir la situació: pel medi
ambient, per la biodiversitat, per la nostra salut, etc.
EL
NOSTRE PARE PALAU ERA UN GRAN AMANT DE LA NATURA.
Francesc Palau, durant la seva
infantesa i joventut, descobreix que el cor de tot ésser humà té una capacitat
infinita per estimar, anys més tard, ell mateix ho expressa: “el nostre cor
està fabricat per estimar i ser estimat i només viu d’amor”.
El següent vídeo ens ensenya que
viure amb actitud de servei ens fa més feliços i ajuda al benestar de tothom.
FRANCESC
PALAU ERA UN HOME MOLT GENERÓS, SEMPRE PENSABA EN ELS ALTRES. NO SOM TANT
DIFERENTS OI?
Aquesta setmana celebrem la festa del nostre Fundador, el beat
Francesc Palau i Quer, el Pare Palau. Cada dia coneixerem qui era, i què va fer
a més de fundar les Carmelites.
SIGUES COM
ELL: ENSENYA A PENSAR I TENIR ESPERIT CRÍTIC
Quan et connectes a internet sovint es surten gran quantitats
d’anuncis i d’informacions.
Bette Davis va dir: “La televisió és meravellosa. No només ens fa
maldecap sinó que també ens anuncia pastilles que ens el faran passar”.
Us volem ajudar a saber triar la gran quantitat d'informació que
hi ha en les xarxes socials. Saber discernir el que hi trobareu.
1.- Creus que la propaganda de la televisió, els anuncis
t'influeixen d'alguna manera?
2.- Ets realment crític amb les propagandes que contínuament
surten en els mitjans de comunicació?
Em sembla mentida que
ja no hi siguis, que es faci de dia i de nit i no s’hagi detingut l’Univers
sencer. Em sembla impossible que tu, que has estat embolcallant la meva vida
amb la teva pròpia vida, ara m’hagis deixat enmig del camí sense cap protecció.
Evoco la teva imatge i
em sembla que sento la teva veu i la teva presència, i la solitud es fa més
lleugera.
Mentre et recordi
viuràs en mi i projectaré tot el que m’has transmès i quant m’has estimat.
El dia de Tots Sants celebrem el record que guardem dels
nostres difunts.
