Us imagineu viure en un món on tothom, fes el que fes, tingués per finalitat treure’n algun profit? Seria un món molt interessat, egoista i trist. No es valoraria la persona per si mateixa, sinó només el que m’aporta. No hi hauria lloc per a l’amor, l’amistat, la justícia, la solidaritat... ja que només ens preocuparíem de la seva utilitat i quins beneficis n’obtenim.
En canvi, hi ha recompenses que ens ensenyen què és allò essencial per viure plenament. A simple vista, aprovar uns exàmens ens pot fer feliços durant uns dies, però no és aprovar el propòsit últim.
Demostrar que he entès el que m’han explicat, aplicar el que m’han ensenyat i expressar bé el que he estudiat indica que vaig madurant, que vaig avançant en el meu creixement personal i vaig encarant les meves habilitats, coneixements i aptituds vers la professió que més m’agrada i la que millor puc exercir com a servei als altres. T’ho has plantejat mai així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada