Un dia vaig anar a veure l’àvia per les festes de Nadal. Ara feia dies
que no l’havia vist ni havíem parlat i en una d’aquestes em va fer aquesta
pregunta:
-Joana, quin és el Nadal que més t’ha agradat de tots
els que has viscut? És aquell en què vas rebre un regal molt esperat? O potser
aquell on vas menjar els plats més deliciosos?
Em va costar una bona estona contestar, però al final vaig
respondre-li:
-Per a mi, àvia, el millor Nadal és quan estem tots
junts, quan tothom ha pogut venir i hem pogut compartir aquell temps plegats.
De què serviria una taula ben parada amb els menjars més cars, la decoració més
bonica i abundant, l’arbre més ben guarnit i ple de llums si no hi són les
persones que estimes i amb qui vols celebrar-ho?
Ser auster és viure amb senzillesa donant importància a allò que
realment la té. Significa no preocupar-se tant per coses supèrflues i passatgeres
i valorar l’essència de la vida.
La felicitat a la vida no la troba qui més té sinó qui més aprecia i té
cura d’allò que és imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada