Segons versa un cant, ‘on hi ha caritat, hi ha amor’. Però, què és la caritat? Sovint confonem la caritat amb donar almoina. I no té res a veure. La caritat és fer als altres el que ens agradaria que ens fessin a nosaltres.
I doncs, com puc viure aquesta virtut?
· Consolant qui està trist,
· Escoltant l’altre, tot i que potser no em
vingui de gust,
· Oferint la meva ajuda, sense que me l’hagin de
demanar,
· Vetllant pels meus companys de classe,
especialment si els noto tristos o preocupats,
· Respectant el que em diguin els pares, tot i
que potser no em diguin el que a mi m’agradaria,
· Cedint aquell seient a una persona gran o a
una persona embarassada,
· Socorrent algú que s’ha fet mal...
Però tot això no tindria gaire sentit si en cada acte no hi posés el cor, és a dir, si no veiés en l’altre algú a qui estimo, sense esperar que aquest gest que faig obtingui una recompensa. Això és la caritat!
Al cap i a la fi, què no faríem per un germà?
L’OFRENA DELS PASTORS
QUAN VA NÉIXER JESÚS, MOLTS PASTORS ES VAN APROPAR I
LI VAN PORTAR REGALS. NO ERA IMPORTANT SI ELS REGALS EREN MOLT GRANS O MOLT
PETITS. EL MÉS IMPORTANT ERA QUE AQUELL NEN PETIT QUE HAVIA NASCUT ERA
IMPORTANT PER A ELLS...
L'Advent ens recorda que és
més important el SER que el fer. Acumular selfies, likes... pensar només
en nosaltres mateixos ens tanca... La generosistat ens aproparà als altres
i ens farà comprendre'ls millor. Aquest sí que és un regal de veritat!
I si pensar ens els altres ho fem d'amagat, sense que es vegi el nostre
protagonisme, per sorpresa, però amb tota la il·lusió del món?
Fem aquest regal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada