“He suspès”, vaig dir-me interiorment quan vaig lliurar el meu examen al professor. Havia fet intents per aprendre’m la lliçó, per demostrar que ho entenia i ho sabia, però a l’hora de la veritat, a cada pregunta que em feien, em veia incapaç de respondre-la encertadament. Començava a justificar-me pensant que havia dedicat prou temps a estudiar, fins al punt que quan em van confirmar el resultat, em semblava que era injust, tot i tenir escrites les raons d’aquella nota. Sabia que era dur entomar aquell fracàs. No només per a mi, sinó també per haver de comunicar-ho a casa i saber de bon grat que els decebria...
En algun moment o altre del nostre pas per l’escola, hem viscut alguna situació en què no hem estat a l’alçada, que no hem superat la dificultat amb què ens hem topat. Davant d’això, la nostra reacció ha de ser: “ho tornaré a intentar! Identificaré les meves mancances, les reforçaré de valent i, al final, ho aconseguiré.”
Les caigudes són inevitables. El que sí és a les meves mans és l’actitud que adopto per posar-hi remei. Aixeca’t!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada