Quan pensis que tot està perdut, que res tornarà a ser com abans; quan no puguis més i et trobis en la més amarga soledat; quan et vinguin al cap els més tristos pensaments i no trobis consol en res ni en ningú: busca la flama que encén la teva vida i t’escalfa el cor. Ets tu l’esperança, ets tu allò que importa, ets tu qui s’aixeca del pou més profund.
No caiguis en la queixa, ni et planyis
més de tu. Engega el motor i tira endavant, a petites passes, a salts o de cop.
Aquells que t’estimin no s’ho pensaran, quan giris el rostre vindran al teu
costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada