Dimecres 22: Comencem la Quaresma

Avui, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma. 

De petit em preguntava per què cada any se seguien les mateixes rutines, el mateix calendari: Advent, Nadal, Temps Ordinari, Quaresma, Pasqua, Pentecosta, Temps Ordinari…

Per què no podem viure tot l’any l’alegria de la Pasqua?

Com a cristians seguim de prop els moments més importants de la vida de Jesús, i els tenim resumits en la durada d'un any: els identifiquem, els rememorem i sobretot, els procurem de viure, perquè ens fan adonar-nos que som infinitament estimats per Déu i ens ajuden a escampar aquest amor i l'alegria que s'experimenta a tots els que ens envolten. 

Però avui ens toca fer revisió de com estem per dins, què omple el nostre cor, què diria o faria Jesús en la situació particular en què em trobo... I per això cal viure amb la senzillesa de les coses necessàries i vitals, perquè és llavors, juntament amb la pregària, que podem sentir amb més claredat de quina manera ens crida Déu a viure la nostra vida. 

Bona Quaresma!

Dimarts 21: Es hem de posar una armadura o una màscara per anar per la vida?

La màscara amaga la nostra vertadera identitat, ens pot semblar que amb ella fingim ser algú que no som.

De què ens serveix una armadura?

Escolta aquesta cançó i mira el vídeo.

Veritablement som invencibles o ens necessitem uns als altres?

Divendres 17: Gaudim de la festa de Carnestoltes!

La música ens acompanya en aquest dia de festa! Cantem, ballem i gaudim!

 

Dijous 16: Dijous gras, dijous llarder

Avui és Dijous llarder o dijous gras, el dia en què tradicionalment comença el Carnestoltes perquè és el dijous anterior al dimecres de cendra. És tradició prendre la botifarra d’ou en aquest dia. També és costum prendre truita de botifarra. A l’hora d’esmorzar, per postres o per berenar, també es habitual menjar coca de llardons. 

Antigament, durant el període de carnaval, era gairebé obligatori atipar-se per poder passar millor el període de dejuni de la Quaresma. Per tant, la gent menjava molta carn i aliments amb greix que estaven prohibits per Quaresma. El primer dia per atipar-se, per tant, era el Dijous gras. 

  

El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. Encara avui, el vestigi més visible d’aquesta tradició són els nens i nenes de les escoles que acostumen a anar al camp a celebrar el dijous llarder. 

Les festes de Carnaval es caracteritzaven antigament per un consum excessiu de carn de porc. I és que el Dijous Gras marcava la fi d’un període d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí, i seguit del Nadal. Al febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments calòrics per preparar-se per a l’abstinència dels quaranta dies de Quaresma. 

 

Dimecres 15: Som paraules o som fets?

 

Si les paraules no van seguides del compromís personal, són com el so de les campanes que el vent s'emporta. 

Si la vida, si els actes de les persones, no estan d'acord amb les idees que professen i propugnen, és en va que treballin i que lluitin en defensa d'allò que afirmen ésser els seus més nobles ideals.  

Ara és hora de realitats i no de paraules buides de sentit. És hora de comprometre's.

No podem admetre les mitges tintes".   

 

Perquè, ¿què passaria si ningú es comprometés a res?

Dimarts 14: I tu, portes màscara?

 

Aquesta setmana celebrarem el Carnestoltes i, com diu el refrany, "Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrere". Però també n'hi ha un altre que diu: "Pel boig, tot l'any és Carnestoltes". I és veritat que hi ha una certa bogeria en la disfressa i el "canvi de vestit" que, com que no podem mantenir-la durant tot l’any, la concentrem en uns dies de disbauxa. Volem tenir l'experiència de no reprimir res, deixar anar els instints i amagar-nos darrere la màscara, en l’anonimat, per no ser descoberts.  

 

Però, ¿en aquest món realment podem viure sempre darrere una màscara? ¿O bé ens hem de conèixer a nosaltres mateixos i donar-nos a conèixer tal com som als altres?

 

Déu nostre, et demanem avui la maduresa d'una unitat de vida, on la festa i la diversió s'integrin amb la fe, l'entrega i l'Esperit. 

Dilluns 13: Una gran família

En tota família, quan un membre aconsegueix una fita esperada, o quan algú fa quelcom que és bo per als altres, tothom ens n’alegrem. Els èxits i superació d’un és motiu d’alegria i orgull per a tots, perquè d’alguna manera tots ens sentim part d’ell/a.

Aquests dies tenim molt present amb imatges a les notícies la tragèdia que viuen encara els nostres germans a Turquia i Síria: perdre-ho tot en un moment, la casa, els objectes personals, la seguretat, els projectes de futur… però sobretot la vida dels éssers estimats, la incertesa de trobar algú de la família viu, dels ferits que no se sap si sobreviuran. No els coneixem amb noms i cognoms, no sabem quina cara fan, tot i que sí sabem que són com nosaltres. És una situació que ens ha de tocar de prop, també, perquè en el món totes les persones som part d’una gran família.

Preguem per les persones que encara lluiten per les seves vides, pels que tenen l’esperança de recuperar vius els seus éssers estimats, per les persones que ajuden 24 hores a rescatar persones atrapades entre les runes i les ajudes humanitàries que venen de tot arreu per retornar a aquests paísos desolats la humanitat, proximitat, escalf i esperança que tant necessiten.