Quan escoltem “Caminem lluny”, se’ns recorda que la vida és això: caminar. No sempre sabem exactament cap a on, però sí que no ho fem sols. Hem compartit aquest curs amb companys i companyes, amb mestres, amb persones que, d’una manera o altra, han deixat petjada.
Caminem lluny no vol dir fugir, sinó atrevir-nos a anar més enllà: més enllà de les pors, de les dificultats i de les inseguretats. Aquest curs que acabem no és un final tancat, sinó un pas més en el nostre recorregut.
Avui podem mirar enrere amb gratitud… i endavant amb esperança.
Pregària
Senyor ,
avui et donem gràcies per aquest curs que acabem.
Gràcies per tot el que hem après,
no només dels llibres, sinó també de les persones,
dels errors i dels encerts,
de les rialles i dels silencis.
Gràcies pels companys i companyes de camí,
per les amistats que han crescut,
i també per aquelles que han costat més.
Ajuda’ns a seguir caminant lluny,
amb valentia per afrontar el que vindrà,
amb humilitat per continuar aprenent,
i amb esperança per no perdre mai el rumb.
Fes que aquest estiu sigui un temps de descans i alegria,
i que al proper camí que comencem
sapiguem portar tot el que hem après aquest any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada