Cada dia compartim moltes hores amb els nostres companys, però sovint només veiem allò que mostren per fora. Veiem somriures, bromes, converses o silencis, però no sempre sabem què està passant realment dins de cada persona.
Potser hi ha algú que està passant per un moment difícil a casa, que se sent sol, que té por, que està preocupat o que necessita sentir-se escoltat. Moltes vegades, les persones que més necessiten ajuda no són les que la demanen més fort, sinó les que pateixen en silenci.
Per això és important aprendre a mirar els altres amb atenció i sensibilitat. Un bon amic no és només qui comparteix els moments fàcils, sinó també qui sap detectar quan algú necessita suport, una paraula amable o simplement algú que l'escolti.
No podem solucionar tots els problemes dels altres, però sí que podem fer una gran diferència amb petits gestos: interessar-nos per un company que està sol, incloure algú en una conversa, preguntar sincerament "Com estàs?" o avisar un adult si veiem que algú ho està passant malament.
Una classe esdevé una veritable comunitat quan ningú no se sent invisible.
- Hi ha alguna persona al meu voltant que necessiti més atenció, escolta o ajuda de la que jo li estic donant?
Pregària
Senyor,
ajuda'ns a mirar els altres amb els teus ulls.
Fes-nos sensibles al sofriment de les persones que tenim a prop i ensenya'ns a detectar quan algú necessita ajuda, encara que no la demani.
Dona'ns un cor atent per escoltar, una mà disposada a ajudar i paraules que portin consol i esperança.
Que ningú del nostre entorn se senti sol, ignorat o exclòs.
Ajuda'ns a construir una comunitat on tots ens sentim acollits, estimats i valorats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada