Conta una antiga història que un jove caminant va arribar a la vora d’un gran riu. Necessitava travessar-lo per arribar al poble on vivia la seva família, però no hi havia pont, ni barca, ni cap camí visible.
Va passar hores lamentant-se i preguntant-se per què la vida li posava aquell obstacle. Fins que una dona gran que pescava a la riba li va dir:
—Mires tant el riu que no veus les pedres.
El jove va mirar amb atenció i va descobrir unes petites roques que sobresortien de l’aigua. No formaven un pont complet, però n’hi havia prou per fer el primer pas. Després el segon. I després un altre.
Quan va arribar a l’altra banda, va comprendre que el camí no existia abans de començar-lo.
Reflexió
Sovint esperem que els problemes desapareguin o que aparegui una solució perfecta abans d'actuar. Però, com el jove de la història, no necessitem veure tot el camí per començar. N'hi ha prou amb identificar el següent pas possible. Les grans travesses de la vida no es fan d'un sol salt, sinó avançant de pedra en pedra. Com deia Miquel Martí i Pol: «Tot està per fer i tot és possible.».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada