Un dia, un alumne va preguntar al seu professor:
— Per què hem d’esforçar-nos tant? Per què estudiar, repetir, tornar-ho a intentar…?
El professor li va donar una petita llavor i li va dir:
— Planta-la i torna demà.
L’endemà el noi va tornar.
— No ha sortit res.
— I demà tampoc —va respondre el professor—. Ni la setmana que ve. Però si la cuides, la regues i tens paciència, un dia creixerà.
Després li va dir:
— Les coses que valen la pena no apareixen d’un dia per l’altre. Necessiten temps, constància i esforç.
Reflexió
A la vida hi ha moltes coses que no surten a la primera.
Per exemple:
-
entendre un problema de matemàtiques que al principi sembla impossible
-
llegir un llibre que costa però que al final t’ensenya molt
-
aprendre una llengua nova
-
aixecar-se aviat cada dia per anar a l’escola encara que faci mandra
-
demanar perdó quan ens hem equivocat
-
tornar-ho a intentar després d’un suspens.
L’esforç no és perdre el temps.
És invertir en la persona que volem arribar a ser.
Les persones que aconsegueixen coses importants no són sempre les més brillants, sinó sovint les que no es rendeixen.
Cada petit esforç és com una gota d’aigua que, a poc a poc, fa créixer la llavor.
Pregària
Senyor,
ajuda’ns a no buscar sempre el camí fàcil.
Dóna’ns constància per continuar intentant-ho,
valentia per aprendre dels errors
i paciència per entendre que créixer demana temps.
Que cada dia puguem fer un petit esforç
per ser una mica millors persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada