DILLUNS 23: LA SALUD MENTAL

En Nil sempre havia estat un alumne normal: ni el més popular ni el més tímid. Però últimament tot li costava més. No tenia ganes de parlar, es sentia cansat i li costava concentrar-se.

A classe, feia veure que tot anava bé. Quan els amics reien, ell també reia, però per dins se sentia buit. Pensava que ningú ho entendria.

Un dia, la professora va parlar sobre la salut mental.

—No sempre es veu, però és igual d’important que la salut física —va dir.

Aquelles paraules li van quedar gravades.

A la sortida, la seva amiga Carla li va preguntar:

—Estàs bé? Fa dies que et noto diferent.

En Nil va dubtar. Però, per primer cop, va decidir no dir “sí” automàticament.

—No gaire... —va respondre en veu baixa.

No va passar res espectacular. La Carla no tenia solucions màgiques. Però el va escoltar. De veritat.

Aquell petit moment va ser un inici. Amb el temps, en Nil va parlar amb un adult, va començar a entendre el que li passava i, a poc a poc, es va anar sentint millor.

Va descobrir que demanar ajuda no el feia dèbil, sinó valent.

Reflexió 

Aquesta història ens recorda que la salut mental és una part essencial de la nostra vida. Sovint amaguem el que sentim per por o vergonya, però això pot fer que ens sentim encara més sols.

Parlar, demanar ajuda i escoltar els altres són actes de valentia i empatia. No sempre podem solucionar els problemes dels altres, però podem estar-hi presents.

També és important entendre que no cal estar bé tot el temps. Acceptar com ens sentim és el primer pas per cuidar-nos.

Pregària 

Gràcies per recordar-me que no he de ser fort sempre,

que també puc ser vulnerable.

Ajuda’m a entendre les meves emocions

i a no tenir por de compartir-les.

Dona’m valentia per demanar ajuda

quan ho necessiti,

i un cor atent per escoltar els altres.

Ensenya’m a cuidar la meva ment

amb paciència i respecte,

com cuido el meu cos.

I recorda’m que, fins i tot en moments difícils,

no estic sol.