Un dia, un professor va entrar a classe portant un pot de vidre gran. Els alumnes el miraven amb curiositat, preguntant-se què volia fer amb aquell pot.
Sense dir res, el professor va començar a posar pedres grans dins del pot, una per una, fins que ja no n’hi cabia cap més.
Llavors va mirar la classe i va preguntar:
— Creieu que el pot està ple?
Els alumnes van respondre:
— Sí, està ple.
El professor va somriure una mica. A continuació, va agafar un altre recipient amb pedres més petites i les va abocar dins del pot. Les pedres petites van anar caient entre els espais que havien deixat les pedres grans.
Quan va acabar, va tornar a preguntar:
— I ara? Està ple?
Alguns alumnes van dubtar, però molts van tornar a dir:
— Ara sí que està ple.
El professor va tornar a somriure. Llavors va agafar un recipient amb sorra i la va deixar caure dins del pot. La sorra es va colar per tots els racons que encara quedaven buits.
Finalment, el professor va dir:
— Aquest pot és com la nostra vida. Les pedres grans representen les coses més importants: la família, els amics, la salut, els valors, les persones que estimem.
Les pedres petites són altres coses que també formen part de la vida: els estudis, les activitats, els objectius.
I la sorra són totes aquelles petites coses que ocupen temps però que no són tan importants.
Si primer omplim la nostra vida amb sorra —amb distraccions, presses o coses poc importants—, ja no quedarà espai per a les pedres grans.
Però si primer posem les pedres grans, tot el demés trobarà el seu lloc.
La classe es va quedar en silenci, pensant en aquella simple però poderosa lliçó.
Reflexió
A la nostra vida també passa això.
Moltes vegades omplim el nostre temps amb moltes coses: pantalles, xarxes socials, presses, distraccions o preocupacions petites.
Sense adonar-nos-en, aquestes coses poden acabar ocupant tot l’espai.
Per això és important aturar-nos de tant en tant i preguntar-nos:
Quines són les pedres grans de la nostra vida?
Què és realment important per a nosaltres?
Quan sabem posar primer el que és essencial —les persones, l’amistat, el respecte, la família—, la resta de coses troben el seu lloc.
Pregària
Senyor,
ajuda’ns a saber què és realment important a la nostra vida.
Que no omplim el nostre temps només amb coses petites,
sinó que sapiguem cuidar les persones, l’amistat i els valors.
Dóna’ns saviesa per posar primer el que és essencial
i construir una vida plena de sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada