DILLUNS 9: DÉU ENTRE NOSALTRES

En aquesta cançó ens preguntem una cosa molt curiosa: i si Déu fos un de nosaltres?

I si Déu fos simplement una persona normal, un desconegut assegut a l’autobús, algú que passa pel nostre costat cada dia?

La cançó ens convida a imaginar:
Si Déu tingués un nom, quin seria?
Si el tinguéssim davant nostre, què li preguntaríem?
Què li diríem si poguéssim parlar amb ell cara a cara?

Però potser la pregunta més profunda és una altra:
i si Déu s’amagués en les persones que ens envolten?

En l’amic que necessita ajuda.
En el company que està sol al pati.
En la persona que ningú escolta.
En aquell que sembla diferent.

Moltes vegades busquem Déu en coses extraordinàries, però l’Evangeli ens recorda que Déu es fa present en les coses senzilles i en les persones que trobem cada dia.

Potser no el veurem baixar del cel, però potser sí que el trobarem en un gest d’amistat, en una paraula amable o en algú que necessita que el tractem amb respecte.

Reflexió

I si Déu fos avui un company de classe?
El reconeixeríem?

I si fos algú que ningú escull per fer grup?
L’ajudaríem igualment?

I si fos algú que s’equivoca o que ens cau malament?
El tractaríem amb la mateixa dignitat?

Potser aquesta és la gran pregunta de la cançó:
com tractem les persones que tenim al costat?

Perquè potser, sense adonar-nos-en, en cada persona hi ha una mica de Déu.

Pregària

Senyor,
ajuda’ns a reconèixer-te en les persones que trobem cada dia.

Que sapiguem mirar els altres amb respecte,
ajudar qui ho necessita
i no ignorar ningú.

Que recordem que cada persona té valor
i que en cada gest de bondat
ens acostem una mica més a Tu.