En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús es troba que la sinagoga, el temple que es dedica a la pregària, a comunicar-se amb Déu, a llegir la seva paraula i a agafar forces per viure la vida quotidiana segons la seva voluntat s’ha convertit en un mercat, en compra i venda d’aviram i bestiar, en altres paraules, en una cova de lladres, perquè el fet de vendre aquests animals dins del temple, fa creure als compradors que tenen més valor.
Quina és la reacció de Jesús?
Aquesta segona setmana de Quaresma posem de relleu el valor de la GENEROSITAT. Ser generós vol dir donar i donar-se. Qui és generós dona el seu temps, el seu esforç, la seva atenció, la seva ajuda per al bé de l'altre. I això només ho fa possible l'amor.
La natura és sàvia, diem. I tenim moltes coses a aprendre d'ella: alguns insectes i el vent fan possible que les llavors viatgin fins a terra fèrtil i allí, la vida comença.
Hi haurà moments de superar obstacles, de sentir-nos ofegats de pluja abundant, de sentir-nos enduts pel vent, d'espantar-nos d'allò que és desconegut o s'escapa al nostre control... Però si estem ben arrelats, si tenim la confiança posada en Déu i en els altres que ens sostenen de manera generosa, ¿de què hem de patir?
Quantes persones del nostre voltant ens fan créixer gràcies a la seva generositat?
I tu, en què ets generós? Què dones de tu mateix als altres?
Encara estem intentant assimilar el que va passar la setmana passada a València. Dos edificis i centenars de famílies els somnis i vides dels quals s’han reduït a cendres en qüestió de minuts. Davant d’aquest fet, els éssers humans intentem culpar algú, buscar alguna explicació per poder quedar-nos més “tranquils”, quan la realitat és que hi ha vegades que les coses que passen i que no entenem, no tenen explicació. I és llavors quan apareix Déu en l’equació. I és quan li donem la culpa a Ell i ens preguntem com pot permetre que passin aquestes coses, com permet tant de patiment, tan dolor, tanta mort.
Entrem en bucle i, si no ho sabem controlar, en una crisi
de fe: ¿i aquí, on era Déu?
Déu es troba en cada gest d’afecte, en cada missatge
enviat als nostres éssers estimats per confirmar que estan bé, en cada falla,
associació de barri, grups scouts, col·legis i gestos de caritat individuals
que han aparegut en qüestió d’hores. Es troba en les persones que s’han jugat
la vida per salvar-ne d’altres, en els equips d’auxili, psicòlegs, forenses,
treballadors socials i persones voluntàries que dediquen hores per actuar com
més aviat millor i ajudar el proïsme. I per suposat en la pregària, en el silenci
acompanyat i en les preguntes al cel, en allò que ens crida a estimar des de la
distància.
Siguem lúcids, Déu no genera patiment, Déu l’acompanya.
Sentir-nos cridats i ser capaços d’acompanyar el patiment, potser és el que ens
demana aquest tems de Quaresma.
(Traducció de l’article d’Amparo Martí)
D'aquí poc més de tres setmanes la nostra escola ens convoca a participar en la 2a edició de la Cursa Carmelites. Ja fa setmanes que estem fent els preparatius i perquè tot tingui èxit ens falta el més important: VOSALTRES!
Som escola amb valors, conscients de les moltes necessitats del món, compromesos amb la vida i la dignitat humana i ens enorgulleix que una jornada com la Cursa Carmelites sigui motiu de trobada, de passar-ho bé, de teixir vincles i ajudar els més necessitats, concretament els nens i nenes i les seves famílies de Lucena, a Filipines, on les germanes carmelites segueixen duent a terme aquesta tasca.
El termini per fer la inscripció és aquest dijous, 29 de febrer. Apunta-t'hi ja! Et necessitem!
Si ens haguéssim de quedar amb algun aspecte de la seva persona, amb què et quedaries?
Amb la seva senzillesa i humilitat?
Amb la cura que tenia pels més petits de l'escola?
Amb el seu compromís de dur l'estimació de Déu a tothom que trobava, independement de la seva posició política?
Amb el seu testimoni vital d'ajuda als malalts i moribunds, administrant el sagrament de l'eucaristia?
És un motiu d'alegria celebrar avui el dia de la germana Teresa Mira, una noia com qualsevol altra la vida de la qual no ens passa desapercebuda i de qui podem veure un reflex d'allò bo, positiu i imprescindible que volem també en la nostra vida.
Ahir els alumnes de 2n curs de Grau Administratiu de la nostra escola van quanyar el primer premi d'Empreses Simulades que va tenir lloc a El Vendrell.
És un orgull per a tota la comunitat educativa el vostre èxit i us volem felicitar per la vostra tasca! Gràcies també a les tutores i professorat que cada dia creu en vosaltres i del que sou capaços d'aconseguir. Enhorabona a tots!
Ara, mira aquest vídeo...
I què és el que realment necessites?
Aquest diumenge l’Evangeli ens parla
de Jesús acompanyat de tres dels seus deixebles: Pere, Jaume i Joan. En el mont
Tabor, a Galilea, Jesús es transfigura, i els seus vestits es tornen més blancs
que la neu i el seu rostre resplendeix amb tota la seva glòria. Els deixebles
que ho veuen, experimenten un moment de Cel. Tant és la pau i alegria que
senten, que Pere demana a Jesús de fer tres cabanes i quedar-s’hi més temps. Però
Jesús no ve a defugir la realitat del món, sinó a formar-ne part des de les
entranyes i transformar-lo amb la gràcia de Déu i el nostre esforç.
A vegades només ens quedem amb
aquelles paraules, aquelles sensacions que ens deixarien descansant plàcidament
en el conformisme, en l’egoisme de voler només per a mi allò que és bo, deixant
de banda els altres. Però ¿quin és el sentit de l’estar bé si no vaig a la
trobada amb el germà per compartir amb ell la pau, la lucidesa, la bondat i l’amor
del que Déu ens té preparat?
Sapiguem escoltar dins nostre la veu que ens anima a sortir de la nostra zona de confort per ser portadors de llum, esperança i perdó a una humanitat sovint ferida i desconeixedora de l’amor que Déu vessa per a tothom.
