En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús ens parla de l’estatus de certes persones de la seva època: els mestres de la Llei i els fariseus, dos grups de persones que observaven la llei religiosa i tenien les normes molt clares, fins al punt que sabien molt bé què havien de dir als altres, però no s’aplicaven aquestes lleis a ells mateixos perquè es creien que només exigint als altres ja feien la seva feina. Que n’és de fàcil veure en els altres allò que no fan bé i deixar-los en evidència davant dels altres...
Però Jesús acaba capgirant aquesta idea dient als que el segueixen i l’escolten:
El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom
qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit.
En altres paraules, qui val de veritat és qui es posa al servei dels
altres per amor, com va fer Jesús.
Qui fa el bé, no li cal fer servir paraules. Les seves obres parlen per si soles.
PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ:
Què entens per “ser humil”? Per què creus que és bo ser-ho?
Creus que a qui estima de veritat només li calen paraules boniques? O li fa falta alguna cosa més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada