Jesús parlava mitjançant paràboles, petites històries que explicaven amb senzillesa temes més complexos.
Aquest diumenge, Jesús ens parla de tres persones a qui un home dona
diferents quantitats de diners per tal d’administrar-los. Dona 5 milions al
primer, 2 al segon i 1 al tercer, tenint en compte les capacitats de cadascú. Els
dos primers els fan treballar, però el tercer, per por que no es perdés,
decideix enterrar-lo, és a dir, no utilitzar-lo.
Quan l’home torna al cap de temps, demana comptes als seus administradors.
I queda content i satisfet del que han produït els dos primers. Però quan
arriba el tercer i se li presenta amb la mateixa quantitat que li havia
confiat, s’enfada amb ell, perquè no l’ha fet treballar, ja que si l’hagués
posat al banc almenys hauria guanyat els interessos.
Què ens vol dir aquesta paràbola?
El missatge de Jesús no va de diners ni riqueses materials, sinó de l’ús
que fem de les nostres capacitats, aquelles qualitats que cadascú tenim i que a
vegades decidim no treballar.
¿Què ens perdem de nosaltres mateixos i dels altres si amaguem allò que ens
fa especials, que, posat al servei dels altres, construeix obres magnífiques?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada