Aquest diumenge comença l’Advent.
El missatge que ens arriba a les portes d’un altre any litúrgic és:
Vetlleu, no sabeu el dia
ni l’hora. (Mc 13,33-37)
Vetllar, aquesta expressió tan repetida per Jesús, vol dir mantenir-se despert, amatent,
a la nit mentre els altres reposen, no lliurar-se com ells a la son, perquè et
cal esperar alguna cosa, algú que ha de venir.
Esperar no agrada a ningú i menys davant la incertesa. ¿Us imagineu esperar
uns convidats a sopar a casa que no arriben a l’hora? Mirem el rellotge, comencem
a caminar per casa una mica neguitosos... Això no és l’important. El que ens
cal tenir a punt és la taula parada, el menjar que es mantingui calent, que no
falti res de l’imprescindible perquè, quan arribin, aquell àpat sigui un motiu
de retrobament personal.
I nosaltres, ¿com esperem Jesús davant de l’anunci que ha de venir? Estem pendents? Sabem que estar preparat significa que el nostre cor ha de buidar-se de coses negatives per tal que hi tinguin cabuda les positives?
Cuidem el que diem, el que pensem i el que fem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada