En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús fa un símil entre la crida a la vida eterna i l’espera de l’espòs (Jesús) –que pot venir a qualsevol hora–, sabent que només disposem de torxes enceses i ampolles d’oli per tal de vetllar tota la nit fins a la seva arribada.
Possiblement no pensem que en la nostra vida hàgim de vetllar, és a dir, cuidar el que pensem, diem, fem... fins al dia que morim. Però en aquesta paràbola de Jesús se’ns anima a viure amb coherència amb el que creiem. No podem dir: “Ja estimaré demà, avui no en tinc ganes”; o bé, “no em ve de gust dedicar temps o ajuda als que m’envolten, perquè primer soc jo, i és l’únic que m’importa”.
Ser
seguidor de Jesús és un compromís diari amb els altres, fet des de
la llibertat, perquè encara que no ens ho sembli, transformar el nostre entorn cap
a millor només és possible des de l’amor incondicional.
I tu, per què vetlles? Què esperes en la teva vida?
Com t’hi prepares?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada