Sempre impressiona el fet que,
del nostre entorn més proper, la realitat que ens costa més de veure és a
nosaltres mateixos, i això que és el que tenim més a prop. De fet, potser és
precisament per això. Ens és molt més fàcil veure objectivament els altres que
veure’ns a nosaltres mateixos.
Per veure’ns amb una certa
objectivitat, ens calen miralls, en definitiva, necessitem realitats que ens
retornin la nostra pròpia imatge reflectida . Una de les que ens la retorna són
els defectes dels altres. Diuen que quan els defectes dels altres ens molesten
de manera especial és perquè hi veiem reflectits els nostres propis defectes .
Asseguren que si ens molesten en els altres és perquè ens molesten en nosaltres
mateixos.
Tot encaixa perfectament amb aquella dita de Jesús a l’evangeli sobre el fet que som capaços de veure la palla a l’ull del nostre germà i no ho som de veure la biga en el nostre propi ull .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada