DIMARTS 13: NO SÓC CAP POSSESSIÓ

A vegades confonem relació amb possessió. Algunes persones creuen que si som amics d’una persona –per  tant, tenim una relació de confiança amb ella– , no podem ser-ho d’altres que potser són diametralment oposades a nosaltres. És a dir, pensem que ser amics és una acció excloent: si ets amic meu, no pots ser amic d’aquell de qui jo no soc amic. És un error. L’amistat no es construeix en el xantatge emocional que afecta la seva relació amb d’altres persones. L’amistat es basa en la decisió lliure de voler establir lligams amb una persona, que si són reeixits, seran correspostos. Evidentment, quan aquesta estimació és recíproca, implica un compromís, un actuar de manera responsable, sabent i acceptant l’altre tal com és. En el millor dels casos, una amistat serà duradora quan vetllem pel bé de l’altre i tenim moments de trobada, de compartir que, de retruc, i sense esperar-ho, també ens carreguen les piles i ens fan sentir bé.

Cuidem les nostres amistats. No ens enfadem si no som correspostos. Però el que sí que és imprescindible és que siguem curosos i cordials amb tothom, que no els desitgem cap mal, que no ens aïllem en nosaltres mateixos, perquè les persones som éssers socials i la nostra vida es construeix sobretot en la relació que establim amb els altres.