Tenim el vici d’acostumar-nos a tot. Ja no ens indignen els barris de misèria, no és notícia l’apartheid ni els milions de morts de fam cada any, ni la guerra a Ucraïna.
Ens hi acostumem. Llimem les arestes de la realitat, perquè no ens fereixi, i ens l’empassem tranquil·lament. Ens desintegrem. No és tan sols el temps que se’ns en va, és la mateixa qualitat de les coses, que es rovella. Tot allò que és més explosiu esdevé rutina i conformisme.
Senyor, tenim el costum d’acostumar-nos a tot. Fins i tot el més feridor se’ns arriba a rovellar. Voldríem veure les coses sempre com si fos la primera vegada. Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme.
Ensenya’ns a recordar que Tu has trencat sempre les
coordenades del previsible, i sobretot que no ens acostumem a veure cap
injustícia sense que la ira i l’actuació se’ns engeguin.
Mirem aquest vídeo per
reflexionar-hi. Què hi veiem? Transportar un conflicte llunyà en el nostre
context occidental ens fa ésser més conscients dels problemes d'aquest món?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada