Gràcies
pel passat. Les persones que m’han estimat i m’han ensenyat a
estimar, per a haver-me ajudat a créixer, per haver pogut conèixer-les tot i
que algunes ja no hi són, i les trobo molt a faltar...
Gràcies
pel present. No em falta res del que necessito: família que m’embolcalla,
un plat a taula, un lloc on aixoplugar-me i sentir-me segur, una escola on puc
aprendre i fer-me gran per decidir el meu demà...
Gràcies pel futur. Encara que no sàpiga què hi hagi
per davant. Encara que de tant en tant no m'agradi i no estigui d'acord amb
allò que veig. Encara que la impaciència em jugui males passades… El que viuré
anirà redefinint qui soc, com vull viure la meva vida i què és realment important.
Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada