Bon dia!

Comencem el dia en el nom del pare, del fill, i de l'Esperit Sant.

Amén.

dijous, 17 de novembre del 2022

DIVENDRES 18: POKITO A POKO, CHAMBAO

 


Qui no ha estat una mica perdut pel camí? Quan s'inicia el viatge de la vida encara no sabem ben bé quin equipatge agafar, el lloc d'arribada apareix ple d'incerteses i se'ns presenten molts fulls de ruta alternatius. El que sí que és segur és que volem fer aquest viatge amb altres i que els amics són el més important que tenim.

Buscar la nostra identitat i connectar amb el món dels nostres sentiments és una part principal d'aquest viatge: «cavilando en lo que soy y lo que siento». I és veritat que «no vale la pena andar por andar», encara que en algun moment de la nostra vida hàgim fet recorreguts perduts, «que es mejor caminar pa ir creciendo» i que es puguin desplegar en nosaltres totes les possibilitats latents. Aquest creixement té un moviment cap a fora i té, també, un moviment cap a l'interior que és el que omple de bellesa, de llibertat i de sentit tota la resta: «mirarme dentro y comprender…» Ens perdríem molt de nosaltres mateixos i dels altres sense aquesta mirada cap a dins.

El nostre GPS ens indica dues condicions indispensables si volem endinsar-nos en aquest espai per descobrir quelcom de la nostra interioritat: buscar-nos un acompanyant, una persona amb qui podem anomenar i expressar el que sentim, com un guia experimentat que ens pugui donar indicadors per al camí… i aturar-nos per connectar amb nosaltres mateixos. [...] Per gaudir i travessar intensament cadascun dels moments i paisatges del viatge els necessitem recórrer des de dins, allà es veuen les cares i els esdeveniments amb una altra llum i un altre ritme. Sabent que és pokito a poko, perquè les coses que de veritat importen necessiten temps i maduració.

Mariola López Villanueva


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada