Qui no ha estat una mica perdut pel camí? Quan
s'inicia el viatge de la vida encara no sabem ben bé quin equipatge agafar, el
lloc d'arribada apareix ple d'incerteses i se'ns presenten molts fulls de ruta
alternatius. El que sí que és segur és que volem fer aquest viatge amb altres i
que els amics són el més important que tenim.
Buscar la nostra identitat i connectar amb el món dels
nostres sentiments és una part principal d'aquest viatge: «cavilando en lo que
soy y lo que siento». I és veritat que «no vale la pena andar por andar»,
encara que en algun moment de la nostra vida hàgim fet recorreguts perduts,
«que es mejor caminar pa ir creciendo» i que es puguin desplegar en nosaltres
totes les possibilitats latents. Aquest creixement té un moviment cap a fora i
té, també, un moviment cap a l'interior que és el que omple de bellesa, de
llibertat i de sentit tota la resta: «mirarme dentro y comprender…» Ens
perdríem molt de nosaltres mateixos i dels altres sense aquesta mirada cap a
dins.
El nostre GPS ens indica dues condicions
indispensables si volem endinsar-nos en aquest espai per descobrir quelcom de
la nostra interioritat: buscar-nos un acompanyant, una persona amb qui podem
anomenar i expressar el que sentim, com un guia experimentat que ens pugui
donar indicadors per al camí… i aturar-nos per connectar amb nosaltres
mateixos. [...] Per gaudir i travessar intensament cadascun dels moments i
paisatges del viatge els necessitem recórrer des de dins, allà es veuen les
cares i els esdeveniments amb una altra llum i un altre ritme. Sabent que és
pokito a poko, perquè les coses que de veritat importen necessiten temps i
maduració.
Mariola López Villanueva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada