DIVENDRES 25: SIGUEM LLUM

Un nen va preguntar un dia al seu mestre:

—Mestre, com podem canviar un món tan gran?

El mestre no va respondre. Va apagar tots els llums de la sala i va encendre una petita espelma.

—Ha desaparegut tota la foscor? —va preguntar.

—No —van respondre els alumnes.

El mestre va encendre una segona espelma.

—I ara?

—Ara hi ha una mica més de llum.

Va anar encenent una espelma rere l’altra fins que tota la sala va quedar il·luminada.

Aleshores va dir:

“Cap d’aquestes espelmes ha hagut d’il·luminar tota la sala. Només ha hagut de fer la seva part.”

I potser això també ens passa a nosaltres.

Quan veiem problemes al món, de vegades pensem que són massa grans i que nosaltres no hi podem fer res. Però no cal canviar-ho tot de cop.

Podem començar per una cosa petita.

Potser un petit gest nostre no canviarà tot el món, però pot canviar el dia d'una persona.

I aquesta persona pot fer el mateix amb una altra.

I així, a poc a poc, les petites llums es van encenent.

Pregària

Senyor,

avui et demanem que ens ajudis a ser llum

per a les persones que tenim al nostre costat.

Que sapiguem veure qui necessita una mà,

una paraula, un somriure o una mica de companyia.

Ajuda'ns a no pensar que som massa petits

per fer coses importants.

Ensenya'ns que cada petit gest compta

i que, quan cadascú posa una mica de llum,

la foscor es fa més petita.

Que avui puguem ser una petita llum per a algú.

Amén.