Quan parlem de neteja i d’ordre, no parlem només de tenir una classe bonica o una habitació endreçada. Parlem de cuidar. Cuidar els espais, les coses que tenim i també les persones que els comparteixen amb nosaltres.
A vegades pensem que llençar un petit paper a terra no té importància. Però, si tothom fes el mateix, els carrers, els parcs i els patis s’omplirien de deixalles. Un petit gest pot marcar una gran diferència.
Un exemple interessant el trobem al Japó. En molts llocs hi ha poques papereres públiques i, tot i així, els carrers es mantenen molt nets. Quan una persona té un paper o una deixalla i no troba on llençar-la, se la guarda i se l’emporta fins que troba el lloc adequat per llençar-la o arriba a casa.
També en moltes escoles japoneses els alumnes participen en la neteja dels espais escolars. D’aquesta manera aprenen que mantenir net un lloc que és de tots és responsabilitat de tots.
I això ens pot fer pensar en la nostra vida. Com tenim la nostra classe? Com deixem el pati? Què fem quan veiem un paper a terra encara que no sigui nostre?
Però també podem parlar d’una altra mena de neteja: la neteja interior. A vegades portem dins nostre una enrabiada, una preocupació, una paraula que ens ha fet mal o alguna cosa que no hem perdonat. També necessitem, de tant en tant, “fer net per dins”: parlar, demanar perdó, perdonar i deixar anar allò que ens pesa.
Per pensar...
- Cuido els espais que comparteixo amb els altres?
- Hi ha alguna cosa dins meu que necessito “endreçar” o deixar anar?
Pregària
.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada