La vida és un regal, però també és fràgil i imprevisible. Al llarg de la vida vivim moments de molta alegria, però també moments de dolor i de pèrdua.
Quan perdem una persona que estimem, és normal sentir tristesa, ràbia, desconcert o fins i tot no saber ben bé què sentim. Cada persona viu la pèrdua a la seva manera, i no hi ha una única manera correcta de fer-ho.
Amb el temps, el dolor pot anar canviant. La persona que ja no hi és continua formant part de nosaltres a través dels records, de tot allò que vam compartir i de la petjada que va deixar en la nostra vida.
Potser no podem evitar la pèrdua, però sí que podem aprendre a viure-la: parlant-ne quan ho necessitem, deixant-nos acompanyar i cuidant-nos els uns als altres. I, sobretot, podem recordar que estimar algú també significa guardar-lo dins nostre i continuar vivint portant una part d’aquella persona amb nosaltres.
Per això, avui val la pena mirar les persones que tenim al costat i també recordar amb estima les que ja no hi són. Val la pena estimar, agrair, abraçar, recordar i aprofitar el temps que compartim amb les persones que formen part de la nostra vida.
Déu nostre,
Ajuda'ns a entendre que plorar, estar tristos
o trobar a faltar algú també forma part de l'amor.
Ensenya'ns a valorar més la vida,
a cuidar-nos els uns als altres
i a estimar mentre tenim l'oportunitat de fer-ho.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada