Aquest curt ens parla de com mirem els altres i com ens mirem a nosaltres mateixos.
Vivim en una societat que sovint valora la perfecció: el físic, les capacitats, l’èxit. Però aquest vídeo ens trenca aquest esquema. Ens mostra que les limitacions no ens defineixen, i que moltes vegades el problema no és el que tenim, sinó com ho veiem.
També ens convida a reflexionar sobre els prejudicis: el noi jutja el gos abans de conèixer-lo de veritat. I això ens passa sovint amb les persones.
El moment clau és quan el noi canvia la mirada. Quan deixa de veure “el que falta” i comença a veure “el que hi ha”. I és aquí on comença el canvi real.
- Quantes vegades jutgem algú sense conèixer-lo?
- Quines “limitacions” ens frenen, però en realitat podríem superar?
- Som capaços de veure el valor de les persones més enllà de les aparences?
Fer història, com dèiem abans, també és això: canviar la mirada, començar per nosaltres mateixos i tractar els altres amb més respecte, empatia i veritat.
Pregària
Senyor,
ajuda’m a mirar amb el cor
i no només amb els ulls.
Ensenya’m a acceptar les diferències,
tant les meves com les dels altres,
i a descobrir el valor que hi ha en cada persona.
Dóna’m una mirada nova,
capaç de veure oportunitats
on abans només veia límits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada