Hi ha una imatge molt coneguda: l’estruç que, davant del perill, amaga el cap sota terra pensant que així el problema desapareixerà. Encara que no sigui del tot real, aquesta imatge descriu molt bé una actitud humana: evitar els problemes en lloc d’afrontar-los.
Quantes vegades fem el mateix?
Evitem una conversa difícil, deixem passar un problema, mirem cap a una altra banda o fem veure que “ja passarà”. A curt termini pot semblar més fàcil… però el problema continua allà. I sovint es fa més gran.
Afrontar les coses requereix valentia: parlar, reconèixer errors, demanar ajuda, prendre decisions. No és còmode, però és l’únic camí que ens fa créixer de veritat.
Amagar el cap pot donar una falsa tranquil·litat. Però mirar de cara la realitat ens dóna llibertat.
- Estic evitant algun problema que hauria d’afrontar?
- Prefereixo callar o parlar les coses?
- Què passaria si fes el pas i ho afrontés?
Ser valent no és no tenir por.
És actuar tot i tenir-ne.
Pregària
Senyor,
ajuda’m a no amagar-me davant les dificultats,
a no fugir dels problemes ni de la veritat.
Dóna’m valentia per afrontar el que costa,
per parlar amb sinceritat
i per fer el que és correcte.
Quan tingui por, acompanya’m.
Quan dubti, guia’m.
Que no amagui el cap,
sinó que m’aixequi i camini amb confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada