Em diuen que m’he de comprometre però no sé per què. Miro al meu voltant i veig que tots els adults tenen compromisos: pares amb els seus fills, amics entre ells, associacions que lluiten per ideals que consideren que valen la pena, persones que han de conservar el seu lloc de treball per aconseguir estabilitat, independència i cobrir les despeses de les seves famílies...
Em plantejo si el compromís és realment una acció fàcil. M’adono que no. Tot compromís demana esforç, perseverança, perdonar-se, recomençar, no deixar-se portar pel desànim i millorar.
El compromís ens permet construir plegats: un nen petit no pot aprendre sense l’acompanyament i educació dels seus pares; no podrà parlar si no té ningú al seu voltant que li parli, no podrà sobreviure si no té ningú al costat que l’alimenti, li doni cura i se l’estimi.
Hi haurà
un moment en què aquest nen també podrà col·laborar amb alguns compromisos: vestir-se
sol, preparar-se la motxilla i fer els deures, ajudar als de casa amb les
tasques de la llar, jugar amb el germà petit, practicar algun esport, afició o
instrument de manera que cada vegada sigui més hàbil, ser cívic amb la cura de l’entorn
i la relació amb els altres i forjar-se el seu futur...
Quin és
el teu compromís? En què creus que t’ajudarà a tu i als altres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada