Quan res no ens amoïna, quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos, quan trobem una connexió entre el que sentim dins nostre i el que vivim exteriorment… fem servir expressions com “això és el cel!” o “sembla el paradís!”. No podem demanar res més.
També els amics de Jesús que van veure’l transfigurar-se,
és a dir, canviar el seu aspecte de manera enlluernadora, van exclamar: “Que n’estem
de bé aquí dalt!”. I és que -tot i que no és fàcil-, sentir-se prop de Déu i
experimentar l’harmonia entre el que crec, el que espero i el que faig seguint
com a model Jesús és sentir-se plenament feliç. L’alegria la tindrem sempre
dins nostre si sabem escoltar i reconèixer Déu en la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada