Tothom té aficions i hobbies diferents. Ningú ens priva
del què realment ens apassiona. No obstant això, hi ha un interès creixent
enfocat als esports. Sigui un esport individual o un en grup, comparteixen un
paral·lelisme amb la religió: hi ha un compromís individual darrere a la vegada
que ens transmeten uns valors i unes lliçons semblants. Si ho englobem tot sota
un mateix propòsit seria treballar per tal d’aconseguir un comportament
adequat.
Justament fa una setmana, abans de jugar un partit de
bàsquet, hi havia uns infants d’uns 12 anys jugant a la pista. Tots concentrats
i, a la vegada, feliços de fer una cosa que els apassiona. En aquests esports
no hi ha bons i dolents, sinó que els valors són els que passen en primer pla. Companyonia, per exemple…
Tal i com Jesús es va sacrificar a la creu, els
esportistes es sacrifiquen personalment pel bé del grup. Quants jugadors han
cancel·lat algun tipus d’activitat perquè havien d’anar a entrenar o jugar un
partit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada