Potser pel fet d’estar de vacances, amb la ment en standby, he pogut prendre consciència d’una constant en les nostres vides: la quantitat de missatges que ens conviden a la felicitat.
No sé ben bé a quina classe de felicitat fan referència, per què no hi ha terme més ampli ni subjectiu que aquest. Tot depèn dels principis de cadascú.
Ser feliços sembla una obvietat en les nostres vides, però molts cops se’ns escapa de les mans. Tal vegada aquesta felicitat sigui la finalitat última dels nostres plans. Potser no podrem ser els més “guapos”, ni els més rics, ni els més populars, però hem de ser els més feliços.
Així doncs, en què consisteix aquesta felicitat? No se sap. Depèn tant de cadascú... És curiós però, per què tot i sabent-ho, deixem que passi el temps cercant moments carregats d’allò que pensem que és la felicitat i sempre ens quedem a mitges. I ens preocupem tant de ser feliços , que ens oblidem la major part de vegades de veure que ho estem sent de veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada