Enmig de l’aridesa dels nostres deserts,
del treball aparentment infructuós,
de les dificultats i entrebancs quotidians,
del dolor i el patiment de tanta gent,
de la buidor i el sense sentit de molts,
hi ha una veu que clama!
Obriu una ruta al Senyor! Aplaneu el camí!
No et lamentis esperant que el desert desaparegui,
no et lamentis esperant veure fruits immediats,
no et lamentis esperant viure sense dificultats ni entrebancs,
no et lamentis esperant que la buidor i l’absurditat desapareguin.
Treballa. Estima. Dona’t.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada