Això diu la tornada d’una cançó de Pablo Alborán… és una frase molt adequada en aquest inici de curs. Fóra bo plantejar-nos aquest inici -des d’on ens toqui viure’l: alumnes, professors, pares…- com una invitació a obrir aquestes portes per fer d’aquest període un temps de vida.
Qui obrirà la porta avui…a establir relacions sanes, netes, compassives que humanitzin.
Qui obrirà la porta avui…a donar una opinió diferent i humanitzadora encara que ens faci anar contracorrent.
Qui obrirà la porta avui… a viure des de l’agraïment deixant de costat la queixa sense fonament i la protesta sense proposta.
Qui obrirà la porta avui… a reinventar la vida, a no donar-la per feta, i a descobrir que tot pot ser diferent.
Qui obrirà la porta avui… a superar els límits que nosaltres mateixos ens posem sabent que estem cridats a ser regal de Déu i a fer grans coses.
Qui obrirà la porta avui… a ser esperança i optimisme davant la desesperança i el pessimisme regnant.
Qui obrirà la porta avui…potser Tu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada