La televisió per internet i plataformes com Netflix, estrenen sèries senceres el mateix dia. Això que aparentment és un avantatge i una possibilitat, ha creat un nou problema: l'addicció a les sèries, que el món anglosaxó ja ha batejat amb el nom de "binge-watching", que habitualment es tradueix com a marató de sèries, però que significa "borratxera audiovisual". Els confinaments i les restriccions per la pandèmia han estat per tots/es nosaltres un condicionant per intensificar aquesta pràctica i també per a l'addicció que comporta.
Segons la professora de la UOC Elena Neira, els joves tenen menys recursos per evitar caure en aquesta addicció: "Els continguts per a menors s'estrenen en bloc, la temporada sencera tota de cop, a fi de generar aquest consum addictiu que els resulta tan rendible. El que es persegueix és tenir la gent enganxada, i encara més en el cas d'un infant, el consum del qual és compulsiu de manera natural."
Segons Diego Redolar, neurocientífic de la UOC, això passa perquè el sistema nerviós humà tolera malament l'espera, un mecanisme que és més freqüent en nens i joves.
Potser ens hem de preguntar com és el nostre consum televisiu, en tenim addicció?
PREGUNTEM-NOS: La TV, el mòbil, l’ordinador... et treu temps per dedicar-te a altres coses importants: estudis, família...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada