M’ha costat força anys entendre que el primer regal que he rebut és la vida. Sempre he donat per suposat que era meva, com si me l’hagués guanyat o em toqués per dret, però ha estat en fer-me gran que m’he adonat que la meva vida és el resultat d’un acte d’amor:
D'una banda, dels meus pares,
Que m’han volgut tenir, han tingut cura de mi quan no em podia
valer per res i els necessitava (encara que ni jo ho sabia);
Que m’han acceptat tal com soc i tot i que a vegades ens puguem
enfadar, sempre em perdonen quan m’equivoco;
Que procuren donar-me el millor: un lloc on viure en condicions,
menjar cada dia, una educació, uns valors i també allò que són
extres: poder anar de vacances, diners per les meves coses,
temps per a les meves aficions...
Dels meus familiars, amics i amigues,
Que l’alimenten amb la seva estimació, comprensió i ajuda;
I de l’altra, Déu,
Que ha fet possible la meva existència;
Que habita dins meu si li ho permeto;
Que em fa sentir estimat en tot moment;
Que m’espera amb els braços oberts quan me n’allunyo;
Que em fa veure que la meva vida té sentit quan estimo els altres
com m’estimo a mi mateix.
Gràcies pel regal de la vida!
El significado de la vida es encontrar tu regalo. El propósito de la vida es regalarlo.
Pablo Picasso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada