Sempre tindrem el record, encara molt latent, del dia en què l’escola va quedar buida i les cases es van convertir en aules on els ordinadors feien d’espai interactiu entre professors i alumnes.
En aquesta experiència tots hem après: hem
vist la importància de les classes presencials, de sentir-nos i ser propers els
uns amb els altres i d’acompanyar-nos en aquest procés
d’ensenyament-aprenentatge que s’aconsegueix convivint en els diferents espais
del col·legi.
Per a l’equip de professors també ha estat
una situació de vertigen: convertir les nostres cases en aules i reduir tota la
nostra feina a una sola estança no té gaire a veure amb el que t’ensenyen quan
et vols dedicar al món de l’educació. Amb tot, sou el motiu de la nostra
vocació i això és essencial per superar les mancances amb què ens hem trobat
tots plegats.
Reflexionem:
Què m’ha ensenyat aquesta experiència del
que realment valoro de l’escola, tant de les instal·lacions com, sobretot, les
persones que m’ajuden en el meu aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada