Adonar-se de la pròpia fragilitat sempre és amarg, però reconèixer la fragilitat dels éssers estimats causa una impotència desesperant. T’obliga a romandre com un espectador sense poder intervenir... És la pitjor experiència es pugui viure.
Malgrat tot, volem ser la llum
que il·lumini i acompanyi en la foscor, quan la debilitat del cos ens mostra la
realitat més crua de la nostra existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada