DILLUNS 28: COMENÇA L’ADVENT

 

En moltes llars des d’ahir ja es va començar a preparar l’ambientació de Nadal. Tot comença amb l’anar a buscar la capsa on hi ha guardades les garlandes, els llums, les boles, l’arbre... De cop i volta, la normalitat del dia a dia s’ha trencat per fer pas a la lluïssor de les bombetes que guarneixen les entrades de les cases. De fet, tots necessitem indicadors que ens ajudin a saber què vivim i amb quin propòsit. La decoració, malgrat semblar un aspecte superflu, també hi juga un paper rellevant, però no hem de deixar-nos enlluernar només per allò que inunda els nostres sentits (llums, nadales, aglomeració de gent pels carrers...), sinó que hem de pensar que comencem un camí. És un camí que dura quatre setmanes i on se’ns convida a preparar internament un nou naixement de Jesús dins nostre.

Aquests propers dies us proposem de viure aquest Advent en profunditat, sabent que per mostrar un canvi, una millora externa, primer cal canviar i procurar millorar des del nostre interior. I comencem fent-ho responent aquesta pregunta:

Què és per a mi l’Advent?

DIVENDRES 25: EL GRAN RECAPTE

Buidar-se d’un mateix per donar i donar-se als altres. Encara que sembli paradoxal, el temps, esforç i ajuda que destinem als germans és motiu de felicitat.

Avui comença el Gran Recapte! Tu ets important! Fes que els que sovint passen desapercebuts també ho siguin. Col·labora-hi donant part de la teva compra als que no tenen prou per viure dignament.

DIJOUS 24: ALTRES MANERES DE SER FELIÇ

Feliços ho són, més que els qui donen, els qui es donen a ells mateixos, amb la certesa humil de saber que era el que havien de fer. Feliç si obres la butxaca sense por, abocant-te, amb la mirada clara, al cor de la misèria, no per tranquil·litzar la teva consciència, sinó per posar-te en la pell arrugada per la fam i la malaltia, i donar-te.

Feliç si la teva professió et serveix per sorprendre’t amb el canvi de notes musicals en el cor i en l’esperit dels qui acudeixen a ella. Feliç si et llences en planxa en el mar dels oblidats, dels marginats, dels pobres…

Feliços els qui al donar el més valuós de sí mateixos, es reconeixen pobres, limitats, impotents, necessitats de l’altre i dels altres en l’ajuda. Feliços els qui en donar-se es veuen necessitats com el qui més del Déu de la vida. Feliços els qui confien, esperen en Déu i en els qui caminen al seu costat.

Francisco Girón, Lo que mis ojos han visto

DIMECRES 23: MENYS JUDICI, MÉS SERVEI

De vegades se me'n va la vida interpretant, etiquetant, opinant... He de tenir una paraula per a tot, una paraula definitiva, diferent, especial. Em descobreixo qualificant les persones, amb adjectius més o menys adequats (i no sempre benèvols). Puc ser alhora fiscal i jutge, i sovint sense necessitar proves. Descric les situacions, disserto sobre la nostra societat i no tinc cap problema per catalogar el personal –tots encaixem bé en alguna categoria–. I compte, que com que és important tenir certa capacitat crítica (i si no estem perduts), doncs és difícil sortir d'aquesta dinàmica. Ràpidament faig inventari del personal per seccions: tebis, brillants, frívols, genials, intensos, ganduls, serens o rars… i així fins a l'infinit.

Però no tot poden ser opinions, etiquetes i judicis (o prejudicis). Perquè cal donar un cop a l'espatlla per aixecar l'afligit. Perquè cal abraçar el solitari que no té amb qui passar unes hores. Perquè cal estimar el desvalgut. És temps d’obrir-nos vers els altres. És temps de compartir la pena dels que ploren i transformar-la en esperança. Partir el teu pa amb l'afamat, fins a quedar tots saciats. Que aleshores la vida canvia, l’amor es contagia i fa renéixer la tendresa de la vertadera humanitat que ens uneix.

Quines experiències de servei has fet recentment en la teva vida?

DIMARTS 22: QUÈ ÉS LA TOLERÀNCIA?

 

El món seria un lloc millor si tots fóssim més tolerants amb el diferent, amb el d'un altre país, amb el d'una altra cultura, amb qui parla un altre idioma, amb qui vesteix diferent o amb el que té altres capacitats.

I no ens enganyem, a tots nosaltres ens queda molt camí per fer. En nombroses ocasions, la nostra tolerància acaba on acaba la nostra educació, el nostre coneixement, la nostra zona de confort, i aquí comença la por que no ens deixa acceptar allò que no entenem o allò que ens sembla diferent: com és diferent, és dolent. Una por que es transforma en rebuig i, moltes vegades, lamentablement, en crítica o atac, fins i tot cap els col·lectius més vulnerables.

La tolerància implica respecte, empatia i solidaritat. Suposa ser flexible, saber escoltar, saber observar i acceptar la diferència com a part normal de la nostra vida: tots som diferents, i d'aquí ve la riquesa d'aquest món, de la seva diversitat.

 

DILLUNS 21: UN CAP DE SETMANA PER A LA SOLIDARITAT

 

Els Bancs d’Aliments són uns locals que es troben en ciutats una mica grans on s’emmagatzema el menjar, begudes i altres productes essencials per tal de donar-los a les persones que no disposen de recursos per poder-se alimentar a si mateixos i a les seves famílies.

Un dels moments de l’any on es fa una crida generalitzada a tothom per col·laborar en aquesta tasca és el que coneixem com a “Gran Recapte”. El Gran Recapte té lloc aquest cap de setmana en molts establiments comercials com supermercats i botigues d’alimentació, on hi col·laboren grups de voluntaris per tal de sensibilitzar i animar els clients que hi entren amb la finalitat de ser solidaris i generosos amb els més necessitats.

Per tal que els Bancs d’Aliments puguin donar servei a les famílies vulnerables, arran de la inflació econòmica que vivim des de ja fa uns mesos, se’ns demana que col·laborem i animem a col·laborar amb l’aportació de productes tan necessaris com la llet, l’oli o les conserves de peix i verdures, entre d’altres.

Una vegada més, els alumnes de 3r d’ESO d’enguany faran de voluntaris en el supermercat Spar de la Rambla Nova els dies 25 i 26 de novembre. Tota aportació és important. Col·laborem-hi!

DIVENDRES 18: POKITO A POKO, CHAMBAO

 

Qui no ha estat una mica perdut pel camí? Quan s'inicia el viatge de la vida encara no sabem ben bé quin equipatge agafar, el lloc d'arribada apareix ple d'incerteses i se'ns presenten molts fulls de ruta alternatius. El que sí que és segur és que volem fer aquest viatge amb altres i que els amics són el més important que tenim.

Buscar la nostra identitat i connectar amb el món dels nostres sentiments és una part principal d'aquest viatge: «cavilando en lo que soy y lo que siento». I és veritat que «no vale la pena andar por andar», encara que en algun moment de la nostra vida hàgim fet recorreguts perduts, «que es mejor caminar pa ir creciendo» i que es puguin desplegar en nosaltres totes les possibilitats latents. Aquest creixement té un moviment cap a fora i té, també, un moviment cap a l'interior que és el que omple de bellesa, de llibertat i de sentit tota la resta: «mirarme dentro y comprender…» Ens perdríem molt de nosaltres mateixos i dels altres sense aquesta mirada cap a dins.

El nostre GPS ens indica dues condicions indispensables si volem endinsar-nos en aquest espai per descobrir quelcom de la nostra interioritat: buscar-nos un acompanyant, una persona amb qui podem anomenar i expressar el que sentim, com un guia experimentat que ens pugui donar indicadors per al camí… i aturar-nos per connectar amb nosaltres mateixos. [...] Per gaudir i travessar intensament cadascun dels moments i paisatges del viatge els necessitem recórrer des de dins, allà es veuen les cares i els esdeveniments amb una altra llum i un altre ritme. Sabent que és pokito a poko, perquè les coses que de veritat importen necessiten temps i maduració.

Mariola López Villanueva