DIMECRES 10: RECONCILIATS AMB EL MÓN

 

Com dèiem ahir, el perdó és molt important, ja que sense ell ara mateix tothom seria infeliç.

Tot té els seus límits, però un ha de saber dir aquesta paraula que a tants els hi costa dir.

I tant com s'ha de saber i s'ha de ser capaç de dir perdó, també s'ha de saber perdonar.

És normal que en algunes ocasions costi, i és complicat, però un ha de pensar que la vida és llarga i maca si la saps apreciar, i tenint el sentiment d'haver fet alguna cosa malament, o el sentiment de no estar bé amb una persona, no et divertiràs ni aprofitaràs prou la vida.

Tot i això, hem de saber evitar problemes i deixar a la gent viure tranquil·la, amb respecte i educació.

Això a nosaltres ens ho han ensenyat a casa, però avui en dia hi ha moltíssima gent pel carrer que no respecta, i l'únic que fa és molestar a la gent que passa pel seu davant.

Siguem portadors de pau arreu on ens trobem i siguem un exemple d'ordre i de perdó a la terra.

RESPECTE! PERDONAR!

DIMARTS 9: PERDONAR MAI POT DEIXAR D’ESTAR DE MODA

 

Quantes vegades diem a algú que el perdonem. És fàcil demanar perdó, i encara més ho és dir que et perdono quan es fa només de paraula. 

Però perdonar de cor és molt difícil. Perdonar de cor implica recordar allò que s’ha fet malament, reconèixer-lo com a cosa mal feta, tenir un veritable penediment i una ferma voluntat de posar-hi millora. 

No podem fer un camí enemistats amb algú. Ens cal perdonar i oblidar. I ens cal també saber demanar perdó. Perquè perdonant i sent perdonat podrem caminar amb uns nous vincles i fer un pas més ferm vers el demà.

Pensa un moment...

¿Hi ha res del que t'agradaria demanar perdó a algú? 

Proposa't de fer-ho perquè sentiràs que has fet un primer pas cap a ser humil i a voler apropar el teu cor a l'altre, perquè realment és important per a tu.

¿Hi ha algú que necessites perdonar? 

Per estar bé dins nostre, per retornar a la pau interior, a vegades ens cal perdonar l'altre, fins i tot encara que no ens ho hagi demanat. Qui perdona també descansa i és capaç d'avançar més alliberat del pes del dolor o la rancúnia. Intenta-ho!

DILLUNS 8: QUI ETS TU PER A MI?

 

Jesús, el Crist,

Deixo que ressoni ben endins la pregunta: “I per a tu, qui soc jo? Què hi dius?”

M’aturo llargament i escolto aquest silenci profund que m’habita. 

No puc respondre la pregunta amb lliçons apreses de memòria o amb frases que manllevi d’altres persones que han parlat de tu... 

M’aturo llargament i deixo que el temps pausat marqui el ritme de la meva resposta. Serà la meva. Una resposta que brolla de la vida i la paraula fetes silenci. Que brolla del silenci fet paraula i fet vida. Una resposta formulada des d’incerteses i des de conviccions. Teixida d’experiència i d’anhels.

Des d’aquesta quietud, amb un gran respecte i confiança goso dir: Tu ets el Crist, el meu company de camí, aquell que dona sentit a la meva existència. Voldria que la resposta a la teva interpel·lació fos la meva vida donada, viscuda amb plenitud i estimant.

DIVENDRES 5: UN ALEL·LUIA DE SETMANA SANTA

DIJOUS 4: PERQUÈ M’HAS VIST HAS CREGUT?

 

Aquest proper diumenge Jesús es manifesta als seus deixebles després de la seva passió i mort a la creu. Malauradament, Tomàs, un dels deixebles de Jesús, no hi és i quan els seus amics li diuen que Jesús se'ls ha manifestat en carn i ossos, ell no s'ho creu. Jesús torna a manifestar-se als seus deixebles set dies més tard, i en aquesta ocasió Tomàs sí que hi és. Jesús li fa saber que no ha de buscar creure amb els sentits. 

Què ens vol dir això?

Tots volem tenir evidències del que passa al món, volem tenir certeses que el que ens diuen o hem sentit dir està fonamentat en proves empíriques, comprovables, però la fe en Jesús és precisament la confiança en Aquell que no veiem, tot i que es fa present discretament en la nostra vida si li permetem. 

Com? 

1) Fent pregària; és resant que parlem amb Déu i també Déu actua.

2)  Veient Jesús en els altres i estimant-los, amb fets. Déu també parla a través de les persones que ens trobem.

3) Escoltant la seva paraula, per tant, llegint i escoltant els evangelis. Déu ens parla encara avui mitjançant els textos que hem sentit tantes vegades a casa, a l'escola o a missa i, cada vegada que els escoltem, ens diuen coses diferents segons el moment de la vida en què ens trobem.

4) Rebent els sagraments: per exemple, quan vam rebre el baptisme, o quan anem a missa i rebem l'eucaristia.

 

I tu, creus en res més, més enllà del que percebem pels sentits?

DIMECRES 3: EL SUBSTANTIU I EL VERB

 

Hi ha grans paraules, substantius  i verbs,  que,  a força d’utilitzar-les molt sovint, tenen el perill que puguin esdevenir  vulgars,  o, el que és pitjor, poden perdre el seu més autèntic i profund significat. I, evidentment, seria llastimós que ens passés a nosaltres.

I aquestes paraules les podríem considerar les de més profund significat.  I, com no?, són les paraules que s’expressen amb el  substantiu  “amor” i amb el verb “estimar”.  Qui és capaç de definir el seu més adequat significat? I és evident que no es pugui definir. I encara ho és més per als qui creiem i posem tota la nostra confiança en el Déu  de Jesús de Natzaret: Pare, Fill i Esperit.

I Jesús mateix ens suggereix que el contemplem enlairat, com la serp del desert que guaria les ferides. Nosaltres tot contemplant Jesús enlairat a la creu  estem cridats a ponderar  l’amor que Déu ens ha mostrat. I, certament, mai arribarem a tocar el fons del seu amor. Però en la mida en què hi aprofundim, ens sentirem moguts a estimar-lo, tot estimant als germans.

DIMARTS 2: BONA PASQUA!

Comencem la setmana amb la notícia més esperançadora que podem rebre: Jesús ha ressuscitat!

Fa pocs dies escoltàvem a missa o vèiem en les processons dels carrers els passos que conduïen Jesús a una mort, i una mort a la creu. Però no ens podem quedar pas aquí. La mort per sí sola és un fracàs, un fet que ens ensenya que res dura per sempre, que independentment de si acumulem èxits, riqueses, reconeixement social, comoditats en la nostra vida, no ens enduem res. Tot es queda aquí, tot seguirà sense nosaltres... I davant d’aquesta realitat, Jesús ens obre les portes a la vida eterna, una vida amb Déu.

I és que en tota vida hi ha moments de “creu”, moments de patiment, de dolor, de pèrdua, de solitud, de por, de sentir-se vençut... I saber que Jesús s’ha fet un com nosaltres i ha passat per una mort dolorosa, perdonant tothom i ressuscitant el tercer dia, ens diu a cadascú de nosaltres: “Per tu”. El dolor es converteix en alegria, perquè Déu ens ensenya que després de la mort sempre hi ha esperança.