La vida és un trajecte d'un tren anomenat Història del qual esperem que tingui sentit i no es llenci al precipici. Pugem a l'estació del naixement, compartim trajecte i en baixem a l'estació de la mort. Què hi ha després? No ho sabem del cert si no és en l'esperança.
La cançó comença amb una afirmació positiva: "Mai és massa tard per intentar començar de nou". Potser és una afirmació molt agosarada perquè, de fet, passen els dies i, amb ells, les possibilitats d'aconseguir-ho. Potser ens cal planificar quins llocs són susceptibles de ser "estacions de vida" per anar a cercar-lo allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada