Us enrecordeu de l’encanteri “Ridículus” d'en Harry Potter? Es tractava de pensar en la nostra més gran por i presentar-la de manera tan ridícula que mou a la hilaritat. També passa el mateix en el relat “El cavaller de l’armadura rovellada”, de Robert Fisk, on el drac terrible acaba sent una granota.
Tot i que molts cops les nostres pors són injustificades o sobredimensionades, també és cert que hi ha coses que ens fan por i ens espanten perquè no som ingenus. Així i tot, la cançó de la Rosana ens convida a saber conviure amb les incerteses, a viure oberts a la confiança malgrat tot, perquè només obrint-nos cap als altres podrem suscitar en ells el mateix sentiment d’obertura i confiança. Per als cristians només hi ha una temeritat possible, la de viure des de l’amor, perquè:
“L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer.” (1Joan 4, 10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada