Una de les oracions més boniques que ens han llegat és la que diàriament resava Sant Francesc d’Assís (1182-1226), monjo italià que fundà l’orde franciscana. Diu així:
Senyor,
Fes de mi un
instrument de la teva pau.
Que on hi hagi
odi hi posi amor.
On hi hagi
ofenses hi posi perdó.
On hi hagi
discòrdia hi posi la veritat.
On hi hagi dubte
hi posi fe.
On hi hagi
desesperació hi posi esperança.
On hi hagi
tristesa hi posi joia.
Mestre,
Fes que jo vulgui
més aviat consolar, que no pas ser consolat.
Comprendre, més
que no pas ser comprès.
Estimar, més que
no pas ser estimat.
Perquè és
donant-nos que obtenim.
És oblidant-nos
que ens trobem.
És perdonant que
som perdonats.
És morint que
ressuscitem a la vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada