La confiança en Déu, la fe, és una realitat molt
senzilla, tan senzilla que tots podríem acollir-la. És com un salt reprès a
l’infinit.
No ho oblidis: Déu
no s’imposa mai amb una voluntat amenaçadora. Crist no desitja mai l’angoixa
per a ningú. Si per a tu, viure de Déu signifiqués tenir-li por: qüestiona’t.
Déu només és amor.
La voluntat del seu amor no és com una llei esculpida durament en taules de
pedra. Per l’Esperit Sant ha estat gravada en el més íntim del cor humà.
En silenci, en
presència de Crist has comprès la seva paraula: “Vine i segueix-me, jo et
donaré on podrà descansar el teu cor”
Heus aquí que ets
portat a l’audàcia d’un sí fins al darrer alè. Aquest “sí” t’exposa, no pot ser
d’una altra manera.
Germà Roger, de
Taizé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada