De vegades volem expressar-nos i ens costa trobar les paraules que ens diguin, que comuniquin allò que ens passa. I el més original de la nostra comunicació és la misteriosa combinació dels nostres gestos, silencis i paraules. Les emocions i els sentiments són un univers infinit, i combinats poden revelar què volem dir. Allò que l'abecedari és al llenguatge, les emocions són al sentiment... I es va elaborant amb l'aprenentatge.
Si em sento trist o alegre, entusiasmat o desanimat, enutjat o content, atret o indiferent... és una cosa que no puc triar. És allà i apareix com de sobte. Només he de decidir què fer amb això i prendre-hi partit. I aquesta és una decisió que es pensa al cap, es juga al cor i es defineix a les nostres mans.
Però hem de fer un pas més: conèixer el que sentim i dir-ho amb sinceritat. Dir-ho perquè ens ajuda i dir-ho perquè farà un bé als altres. Dir-ho en el moment oportú i a la persona indicada és un desafiament gens fàcil.
Intentem-ho! cada cop que ens fem conscients del que sentim, diem i fem, som més veritables i lliures. Som la millor versió de nosaltres mateixos quan no som iguals a ningú. Quan som el que expressem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada